selkaient
james Turrell
vitrall triptic
la nostre obra
fotografíes:
ESVOSOS
poces
PODUCTE FINAL
FITXA TÉCNICA
0. FITXA TÉCNICA
Autor: Francesc Labarta.
Cronologia: 1911.
Estil: art modern.
Tècnic suport: vidre emplomat.
Mides tecnologia: 245 x 346,5 x 4 cm.
Localització breu descripció del tema: paisatge.
​
1. CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL
El modernisme és un estil internacional originari d'Europa que va començar a finals del segle XIX aC. Els fonaments d'aquest moviment són molt estètics i inspirat en la naturalesa la qual és el tret més característic del modernisme.
Van començar el nou segle amb les conseqüències del gran canvi tecnològic, la segona revolució industrial que va portar a un canvi social, aquest canvi va provocar l'enfortiment i la influència de la nova noblesa.
A Catalunya no només va ser un moviment estètic sinó que també es va estendre en tots els envits, va arribar a ser el territori que va tenir en l'envit polític i intel·lectual aquest moviment. Aquest el modernisme es sol situar l'origen de l'expansió universal de Barcelona, a l'any 1888, encara que s'han trobat obres posteriors. Aquesta va ser una època de renaixença de Catalunya, és a dir de trobar la seva identitat.
Aquesta nova forma de produir art va proporcionar gran quantitat de símbols i a part més llibertat a l'hora de crear obres d'art que potser abans no eren acceptades per les institucions acadèmiques. En aquest moviment tornen a haver molts treballs artesanals. Els objectes quotidians van sofrir un gran cavi estètic i formal que va facilitar el món de l'art i de la bellesa.
Biografia:
Francesc Labarta i Plenes va néixer el 122 d'agost de 1883 a Barcelona. Es va inicià en les arts gràcies al seu pare que era dibuixant i entrà a l'Escola de la Llotja. Va tenir com a mestre a Hermen Anglada i Camarasa i Arcadi Mas i Fontdevila entre altres, i guanyà tres beques per estudiar a l'estranger. Un cop a Barcelona amb Ricard Canals, Xavier Nogues, Joan colom, i lu Pasqual, van fundar l'agrupació les arts i els artistes. Més tard va fer de professor de dibuix artístic de l'escola de belles arts de Barcelona, però en l'any 1911 i 19922 va fundar ell la seva pròpia acadèmia, les arts i els artistes. Entre l'any 1907 i 1911 juntament amb altres artistes va ajudar a decorar l'hospital sant Pau. A l'any 1944 va ser nomenat catedràtic numerari de dibuix decoratiu de l'escola superior de belles arts de sant Jordi, i el 1949 professor de pintura decorativa a l'escola d'arts i oficis artístics de Barcelona.
Lluis Labarta va morir l'any 1963 al mateix hospital que a decorar anys enrere a l'hospital sant pau.
2. ANALISIS FORMAL
L'estil del vitrall tríptic és l'art modernista i el tipus de representació és figurativa i és una obra considerablement idealitzada, ja que per exemple els núvols en una naturalista no són tan rodons i perfecte i en canvi en aquesta obra sí que ho són. La majoria de les línies d'aquestes obra són corbes com les del núvol, els arbres, les fulles... encara que també podem trobar algunes de rectes com la de la construcció o la barana.
Aquesta és una peça més aviat dibuixistica, ja que la línia est molt ben definida al ser un vitrall, degut això la distinció dels objectes respecte a el fons és bastant clara. Apar també podem veure diferents tècniques per donar la sensació de perspectiva el primer que podem veure és la superposició dels objectes la segona es la diferencia de mida les que dona la sensació que estan més a prop estan representades més grans i les que representa que estan més lluny són més petites i per últim la perspectiva lineal que la podem veure per exemple a la barana.
La llum d'aquest vitrall prove de rediré a dir que la llum prove de darrere del vitrall i està repartida per totes les arts iguals és a dir uniformement, és una llum artificial. Els colors d'aquesta obra en concret són colors molt lluminosos degut a la llum de darrere. La majoria dels colors són complementaris tot i que les gammes de colors càlids predominen. Aquesta composició és més aviat oberta, ja que la construcció grega o romana està tallada per això és una composició és oberta, formada pe formes curvilínies i rectes. La tècnica utilitzada per a fer l'obra és el vitrall emplomat i aquesta tècnica no té un suport com a tal sinó es que sigui el seu propi material es a dir el vidre.
3.INTERPRETACIÓ:
EL paisatge aquesta obra és un paisatge modernista que va estar feta per la VI exposició d'art de Barcelona. Aquesta obra està composta una mena de construcció que sembla grega o romana de tonalitats de groc, que està situada a la part dreta del vitrall i aquesta construcció està sobreposada per la part de la dreta per una mena de planta enfiladisses d'uns colors vermellosos per la part inferior i per la part superior per un color groc a part trobem 2 arbres que són sobreposats per la construcció. Al mig del vitrall trobem una mena de barana que va des de la construcció fins al mig de l'obra creant una mena de perspectiva, aquesta barana és del mateix color que la construcció al final d'aquesta barana trobem un gerro que està situat a sobre de la barana és a dir és una decoració, aquest és d'un color més marronós que la resta de la barana. A la part esquerra podem trobar una font que té sobre posada unes plantes enfiladisses com les de la banda dreta l'únic és que aquestes són verdes amb fruits vermells. A darrere de la font trobem un parell d'arbres semblants als que trobem a l'adreta.
Les obres modernistes normalment estaven enfocades a la decoració de les cases de la burgesia industrial.
4. MODELS D'INFLUENCIA
Hi ha un vitrall modernista anomenat les dames de sardinyola que va ser creat un any abans que el vitrall tríptic. Aquesta obra al ser modernista igual que el vitrall tríptic tenen coses bastant similars entre elles, per exemple les dues tenen un paisatge ben definit i colors molt vibrants, encara que el vitrall de les dames de Cerdanyola hi apareguin persones i en canvi en el vitrall tríptic només apareix paisatge, el format, l'estil i els colors són molt semblants, i podria ser un model de influència.
5. RELACIÓ AMB LA OBRA
La relació amb l'obra que vam escollir del MNAC és el simple fet que els dos són un vitrall, tot i que a més a més ens hem inspirat amb l'artista contemporani referent, James Turrel, que feia forats al sostre incloent així el cel com a part de la seva obra de manera que la nostra també té un cercle al sostre que simula el cel. Per últim a diferència de l'autor del MNAC Francesc Labarta que construir el vitrall d'art elitista nosaltres el transformem a un art per a tots els espectadors.
TEXT ARGUMENTATIU DE L'OBRA
La nostra obra és un vitrall que representa el cel i reflexa la seva pròpia imatge caient i impregnant-se així sobre l'espectador, de manera que el delimita dins un cercle.
La idea que es vol representar és que la llibertat en què creiem és falsa (imatge reflectida) i que encara seguim atrapats dins les normes que regeix la societat i que ens imposem nosaltres mateixos i molts cops és inconscientment. El cercle és una barrera que ens impedeix sortir (ens limita) perquè ens manté en un lloc suposadament de confort, dins el que sabem i entenem, però a la vegada ens protegeix de la nostra por a aquesta llibertat que desconeixem.
La imatge del vitrall l'hem escollida perquè el cel ens dóna una sensació d'alliberació. El que diem és el mateix d'abans, la llibertat que ens creiem, la que ens estan donant és falsa i ho demostrem fent un cel "fals".