Carla Bastida Olivares
CONTEMPLACIÓ
A l'hora de què una persona es posiciona davant d'una obra d'art i l'observa, deixa la seva ment en blanc i cessa en pensar en totes les coses i només se centra en el missatge que l'artista vol donar.
L'espectador deixa fluir la seva ment en aquest moment de paràlisi en el temps i s'endinsa en el quadre per poder extraure l'anàlisi iconològic del que veu. En estar davant de l'obra ens oblidem del que pensem, de què som i dels nostres ideals, deixant fluint els pensaments de l'artista de la seva obra en nosaltres mateixos.
Cadascú interpreta diferents missatges en una mateixa obra, no tothom arriba a tenir una mateixa conclusió, l'art és lliure.
Per l'artista no existeix un món racional on les obres vagin envoltades amb aquesta ideologia. Per aquest la seva creació ha sigut creada pel simple fet que ha volgut deixar-se anar i expressar la seva pròpia realitat.
Ens trobem amb una imatge abstracta en la qual hi ha molt dinamisme. Aquesta està dividida composicionalment en tres parts, en una estrella a la part esquerra, la part compacta del mig, i la part compacta de la dreta. És una obra amb una visualització dura en tenir tonalitats negres i colors plans. A l'haver esquitxades de colors vermells representa sang.
“Ideologia”
Principalment està dividit en dos grups, a cada grup, en haver-hi diferents tonalitats de colors representa que hi ha diferents tipus de persones en cada un d'aquests. Entre els dos grups hi ha característiques mínimes diferents, els colors, però són molt semblants (apareixements del color groc a un d'aquests). En estar totes les tonalitats d'una manera compacta transmet que van units amb més força.
Separant en tres parts podria veure que l'estrella amb un element sota seu, representa a una persona que s'està morint i la nit se li cau a sobre. Per altra part, el seu grup (part central) sent ràbia pel fet que ha succeït i es volen vèncer dels qui l'han matat, així que van cap a ells, la seva direcció és cap a la dreta, per això hi ha l'apareixement de la línia cap a la dreta amb una forma parabòlica. I per acabar a la part dreta apareixen el grup de persones que l'han matat, i van cap a ells a defensar-se i a lluitar, per això tot el grup, té una forma parabòlica cap a l'esquerra.
En conclusió, és una guerra entre humans que tenen característiques diferents però són versemblants, iguals, humans.
La relació de les meves petites d'obres d'art amb l'artista contemporani referent és que és el mateix artista que el de l'obra que em vaig basar, Miró. Aquest artista és un gran referent de les obres fetes amb atzar, quelcom artista que vol que l'espectador s'endinsi en el seu món. Per això em vaig basar en aquest referent, perquè vull que les persones s'immersin en els meus quadres i perdin la noció del temps.
Agafar 4 llenços, cola blanca, aigua d'estilada i els colors que va aplicar Miró a la seva obra. En primer lloc en un pot posar 1/4 d'aigua d'estilada i 3/4 de cola blanca. En un got posar 1/4 de pintura blanca i 3/4 de la barreja que acabem de fer, barrejar-ho i posar-ho com a base en el llenç. Amb els altres colors fer el mateix procediment, i quan estiguin tots preparats posar-los en un got i bolcar-ho sobre el llenç, amb les mans, anar movent l'obra i acabar amb una obra abstracta feta a l'atzar, com Miró. Repetir això tres cops més i en cada un d'aquests anar traient colors fins que finalment hi haurà només un color, el blau, però de tres diferents tonalitats. Finalment observar quina obra es fa a l'atzar (el que feia Miró, obra abstracte amb el que cada u extreu un significat).
idea-llibertat
RELACIÓ AMB L'OBRA DEL MNAC
RELACIÓ AMB L'ARTISTA CONTEMPORANI REFERENT
IDEA PROJECTE AUDIOVISUAL
DADES CATALOGACIÓ
L'artista espanyol Joan Gardy Artigas (1938) i la seva relació amb Joan Miró. Gardy Artigas davant el mural que va fer al costat de Miró (1978) i que s'ha instal·lat al MNAC de Barcelona el novembre de 2013.
0. FITXA TÈCNICA
Biografia del autor:
Joan Miró va néixer el 20 d'abril de 1893 a Barcelona, Espanya i el seu recorregut de vida va acabar el 25 de desembre de 1983 a Palma de Mallorca, Espanya.
Va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol, considerar un dels màxims representants del surrealisme.
1.CONTEXT HISTÒRIC
El conflicte aràb-israelí i l'etapa final de la guerra de Vietnam dominant la major part de la vida política dels anys 1970. El mercat de petroli es veu sacsejat per les disposicions de la Organització de Països Exportadors de Petroli que arrosega als paísos industrialitzats a una crisi en el sector energètic i per tant a tota la indústria i la societat. Es dóna un bloqueig en el subministrament de l'petroli i ara són les nacions productores les que fixen els preus de el combustible. És també la dècada de l'auge de l'terrorisme, amb grups d'extrema esquerra com ETA entre d'altres.
Al 1968 va haver el maig del 68.
Al 1969 festibal de música i Woodstock i l'home arriba a la lluna
Al 1973 la primera subhasta d'art a Nova York
Al 1975 mort Franco (dictador a Espanya)
Al 1978 es fa la constitució espanyola que fa que hi hagi un canvi de transició
Al 1989 hi ha la caiguda del mur de Berlin i acaba la guerra Franco-Prusiana
2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTICA
Es tracta d'un mural abstracte que va fer Miró l'any 1978. En aquesta obra, l'artista volia utilitzar aquells colors en concret perquè per ell cada un d'ells simbolitzava una forma geomètrica. Va utilitzar colors plans i va fer barreja en algun d'ells per aconseguir vermell i verd, a més va utilitzar el negre per delimitar els colors entre els colors. Centrant-nos amb les característiques estructurals va fer una obra unifacial de composició complexa i dinàmica, fent corbes i diagonals creant moviment amb els diferents colors interposats transmitent confusió, dinamisme, i entre d'altres, angoixa.
3. INTERPRETACIÓ
La funció que té el mural de Miró és decorativa per una part, i per l'altra part didàctica, ja que fa que l'espectador hagi de rumiar per entendre el missatge de l'artista, o extraient la seva pròpia conclusió de què pot significar.
Fent una anàlisi iconogràfic podríem dir que hi ha tres grups de colors compactes, a l'esquerra un de petit amb una estrella, en mig un grup bastant gran de colors amb una fletxa corba que es desvia amb una direcció corba cap a la dreta, i en aquest costat on enfoca la fletxa hi ha un altre grup de tonalitats de colors diferents, interposats i compactats.
(Interpretació: Guerra entre humans que tenen característiques diferents però són versemblants, iguals, humans)
En canvi, fent una anàlisi iconològica podem dir que separant l'obra en tres parts es pot observar que l'estrella de l'esquerra amb un element sota seu, representa a una persona que s'està morint i la nit se li cau a sobre. Per altra part, el seu grup (part central) sent ràbia pel fet que hi ha succeït, i es volen vèncer dels qui l'han matat, així que van cap a ells, la seva direcció és cap a la dreta, per això hi ha l'apareixement de la línia cap a la dreta amb una forma parabòlica. I per acabar a la part dreta apareixen el grup de persones que l'han matat, i van cap a ells a defensar-se i a lluitar, per això tot el grup té una forma parabòlica cap a l'esquerra.
4. MODELS I INFLUÈNCIES
Gardy Artigas i Joan Miró l'any 1978.
La relació que té l'obra amb el mural de Miró, és que he utilitzat els mateixos tons cromàtics fent una obra abstracta, atzarosa.
En canvi, la relació que hi ha els meus quadres amb el tema de llibertat és que la gent quan es planta davant d'una obra abstracta majoritàriament, els hi costa entendre el seu significat i es queden rumiant que pot significar. Per aquest motiu, diríem, que l'artista convida al públic entendre el seu món.
Les meves obres representen aquest instant en què la persona que es planta davant de l'obra atzarosa té una ment pensant amb moltes coses, per això el primer llenç hi ha molts colors (del mural de Miró) interposats entre ells, al segon llenç s'observa que ja desapareix el color groc, això representa que l'espectador es comença a oblidar de les seves coses i es comença a centrar en l'obra.
En el tercer llenç es veu que el verd ja ha desaparegut i només queden els colors, vermells, en una cantonada, el negre a la cantonada contrària, i el blau que és el color amb més quantitat, representant que ja comença a entendre el sentit de l'obra, i per acabar, a l'última obra ja s'ha oblidat de la seva ment, i s'ha endinsat en el món de l'artista, en el món abstracte, atzarós.