ILÈNIA MAJÓ NAVALÓN
_________________________________________________ ______________ ________________________
REFERENTS OBRA DEL MNAC OBRA FINAL
U N A A L T R A M É S
Socialment, per molt que ho vulguem negar per creure que la societat està molt equilibrada entre gèneres, hem de provocar un canvi per erradicar amb els rols de gènere. Al final, els micromasclismes no són menys importants que la punta de l'iceberg del problema. No deixa de ser la base en què ens eduquem. La que sembla que portem integrada a l'ADN des que naixem.
Els rols de gènere existeixen perquè entre homes i dones existeix una desigualtat. Inconscientment tenim comportaments que ho demostren. Per això s'ha de seguir lluitant i canviant per arribar a la igualtat. Tothom ha de formar part i ens hem de posicionar a les sabates de l'altre per comprendre que no és ni menys ni més que un mateix.
Aquest és el missatge que vull transmetre amb la meva obra. És l'escultura d'una figura femenina, sense rostre per evitar representar cap dona concreta, que s'empodera, que s'allibera. És un procés, però, llarg i amb dificultats, on s'ha perdut molt i a moltes. Precisament per aquesta raó la figura manca de braç dret.
La base també juga un gran paper. Representa la societat, els rols de gènere i tot el que oprimeix a les dones des que som petites. Alhora té una textura molt dura, molt recte, mostrant que no és fàcil de trencar la barrera que l'atrapa. Tot i que un cop fora, la textura de la dona és bastant diferent. Més orgànica i força contrastada de la base. A més a més, l'escultura està feta tota a partir d'un sol bloc. Símbol de què naixem dins d'aquesta capa i que a poc a poc, amb la lluita constant, cada vegada estem més desenganxades d'ella. L'obra mostra el procés d'alliberació de la dona.
No obstant no és l'únic element que fa d'obstacle en aquest camí. Sinó que les teles que l'envolten i que la lliguen a terra representen tots els estereotips femenins que se'ns inculquen directament o indirectament a les dones. Justament per això té aquest color rosa, efeminat. És una manera d'exaltar la idea que vol trencar amb tot allò que s'esteriotipitza com a femení que l'ha tingut lligada tant de temps i que li dificulta el procés d'alliberament.
L'obra del MNAC que vaig triar per inspirar-me per la meva pròpia va ser "Perseguint la il·lusió" de Miquel Blay. Formalment és una escultura que combina dos materials diferents, el marbre i el bronze. Característica plasmada en la meva obra, on combino fang i tela. Tot i que també he agafat la referència del realisme de la figura humana de Blay, que comparteix amb l'època blava de Picasso, un dels meus referents. De Picasso però, també m'ha inspirat l'època rosa. Una època on a part de personatges del circ, l'artista en qüestió també es va dedicar a representar figures femenines nues. Referència directa amb la meva obra.
Per últim, cal destacar una de les artistes referernts pel treball. Louise Bourgeois. Una dona a la que li fascinen les escultures. De la seva amplia creació, he agafat de referent l'escultura de "L'arc de la histèria". Una escultura banyada en or, penjada del revés i penjada del sostre. El seu cos nu, dur i molt recte forma un arc, un semi cercle. Bastant semblant a la posició de la dona de la meva escultura, "Una altra més".
PROCÉS DE CREACIÓ
1. ESBOSSOS
2. CREACIÓ
3. OBRA FINAL
O B R A D E L M N A C
Títol: Perseguint la il·lusió
Autor: Miquel Blay
Cronologia: 1902
Estil: Art Modern
Tècniques: Talla en marbre i fosa en bronze
Mides: 76 x 69,7 x 45,5 cm
Localització: MNAC
Tema: Al·legoria
CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL
L’obra de Miquel Blay està datada a principis del segle XX, concretament al 1902. L’escultura es va desenvolupar en un període de catalanisme polític. Al 1898 la pèrdua de les ultimes colònies, va fer desconfiar del sistema polític espanyol, i el prestigi del catalanisme com a alternativa.
ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTICA
L’estil de l’obra és art modern.
Carecterístiques conceptuals: tema i gènere? És un grup escultòric format per dues figures. Una d’elles d’empeus i l’altre més aviat jacent.
Carecterístiques formals: l’escultura és exempte amb una figurció idealitzada i un gran estudi d’anatomia al darrere. Identificada per sobre de tot en el cos de l’home i la seva musculació tant marcada. La llum reflexada en l’obra, degut al seu relleu, genera un cert clarobscur en zones concretes. Alhora, Miquel Blay va acabar amb la tècnica del sfumatto que provoca la sencació d’inacavat i d’evanescent.
Carecterístiques estructurals: es troba al mig d’una sala del MNAC. La seva ubicació es deu a que és una obra multifacial. Per tant que no té només una cara important. Tot en l’obra està connectat sense deixar espais buits, és de composició tancada. A més, està representant una acció en moviment, és dramàtica-complexa-dinàmica. La composició té una geometria de triangle rectangle. Al mateix temps, visualment l’escultura forma una línia diagonal convergent.
Carecterístiques tècniques: l’escultura està comporta per dos materials. Va ser una opció poc habitual que Miquel Blay va posar en pràctica. Va combinar marbre, un material dur que es treballa a partir de la talla, amb bronze, un que es fon i que es treballa a partir de la fosa.
Models i influències: Miquel Blay va estar influenciat per Rodin, principalment en la utilització de materials. Marbre sobretot. Però també va rebre la influència d’un moviment específic, el simbolisme. Aquest moviment no es centrava en tot el que formava el món de la raó, sinó que amb els sentiments i les emocions. Els elements misteriosos i sobrenaturals.
