Biografia de l’autor
Mariano Andreu va néixer a Mataró(Barcelona) l’any 1888 i va morir al 1976 a Biarritz(França). Va ser un artista polifacètic que va destacar en diferents camps. Va crear esmalt, dibuix, escultura, pintura, gravat, papiroflèxia i disseny de decorat i figures per obres teatrals.
Va passar la seva adolescència en el carrer Montserrat de Barcelona, al costat de la seu del Circ Barcelonès i va ser així com va iniciar la seva atracció pel món de l’art i l’espectacle.
La seva primera activitat artística va ser l’esmalt i la manipulació del coure per crear objectes decoratius. Va assistir de manera esporàdica per una escola de Francesc A.Galí. La cinquena exposició Internacional de Belles Arts i Industrias Artístiques l’any 1907. Aquesta exposició el va aproximar a l’orfebrería d’Alexander Fischer. Va marxar a Londres i es va matricular a la Municipal School of Arts & Crafts. Va ser allà on va desplegar la seva fascinació per la tendència l’hedonista i sarcàstica de l’art de l’art gràfic d’Aubrey Beardsley.
Va exposar la seva obra per primera vegada al 1911 al costat dels seus amics, i va repetir individualment al 1913. Va participar amb els seus amics en la il·lustració de la revista Papitu i Picarol. Eugeni d’Ors va manifestar-se com un admirador dels artistes com un paradigma de la idealització de la vida moderna i van ser nominats Decadentistes, o primera manifestació del Noucentisme. Al 1916 va exposar a les Galeries Laietanes, al 1918 en l’exposició d’artistes del Cercle de Sant Lluc i al 1933 en la Sala Parés.
Va ser membre del Reial Cercle Artístic des de l’11 de març del 1916 fins el 28 de març de 1921. Durant aquest període també va destacar com a retratista frívol, que representava la vida de l’alta societat i es va introduir en un nou gènere artístic, la naturalesa morta. Va experimentar amb els colors, les transparències i la lluminositat. Va realitzar composicions que eren dominades per un dibuix àgil i determinades per la cerca de la seva identitat pictòrica.
Al 1920 es va instal·lar a la capital amb la seva dona, Filo Ster Van Lounot. Va abandonar definitivament l’esmalt per dedicar-se al dibuix i la pintura. Va optar pel gènere de la naturalesa morta i els temes de somni, marcant el que era plaent i sense cap originalitat o interès.
A partir d’aquest moment, la seva carrera comença a ascendir i guanyar un reconeixement internacional.
Va col·laborar des d’un principi com un il·lustrador de llibres de luxe, demostrant la seva habilitat amb l’art del gravat. Va compaginar la seva activitat pictòrica amb la de dissenyar escenografies i vestuaris per obres teatrals. La seva dedicació en el món del teatre es va intensificar a partir dels anys cinquanta.
Des de 1911 fins a 1937 es va presentar regularment a les Sales de Tardor de París. Al 1927 va ser sol·licitada la seva obra en una exposició col·lectiva a Tokio i Osaka per iniciar la seva singularitat en exposicions individuals. Des de 1929 fins a 1939 va anar cada any i un altre cop en 1950.
Al 1931 va obtenir diversos reconeixements acadèmics i socials com el títol Chevalier de l’Ordre National de la Legión d’Honneur. L’any 1951 va obtenir el Prix l’Ille de France pel seu oli Le potager de Corot a la Ville. Al 1958 va rebre l’espadí de par d’Alfons XIII. En 1963 va haver-hi una exposició en el Palau Güell per rendir homenatge al pintor pels seus cinquanta anys dedicats al teatre. Un any desprès, era nombrat Acadèmic per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Anàlisis formal i estilística
Per crear aquesta obra, ha fet un bodegó en el que es pot observar representada una taula on a sobre hi ha una escultura d’una dona des del pit fins a dalt sense braços, un barret situat en el cap de la dona, un violí, un llibre obert, un llibre de coberta taronja al darrere de l’escultura, un altre llibre sota el violí. Cap al final de la taula, trobem una capsa oberta al darrere d’una ampolla de vi. Aquest quadre és realista però idealitzat.
Es pot observar una sensació de profunditat aconseguida amb la diferent mida dels objectes representats cadascun amb una mida diferents. Tot i que el fons és una mica fosc i costa una mica veure els objectes que estan representats, els objectes principals destaquen pels seus colors més clars.
Interpretació
Aquesta pintura és un bodegó i representa una habitació amb objectes sobre una taula. Aquest quadre el va fer Mariano Andreu. És una representació amb objectes que expressen els pensaments de l’autor. Aquesta obra té una funció decorativa.
Al centre de la taula de fusta i marbre que veiem representada hi ha una escultura de bust d’una dona amb cabells rinxolats i unes arracades d’estrella , està portant un barret molt carregat amb flors i plomes de diferents tipus, per sota dels pits es pot apreciar la paraula COMEDIA gravada.
Al seu voltant hi han diferents llibres , alguns oberts i d’altres que no, també es pot veure un violí i a sota seu hi ha una pipa blanca sobre un pergamí també en blanc.
Darrera l’escultura s’aprecia una ampolla obscura y una capsa darrere aquesta.
Tot això esta representat dins d’una habitació on nomes podem apreciar el parquet la paret verda i una cortina blava.
Els llibres situats a les vores de la taula simbolitzen la cultura de l’època, el violí també pot ser considerat com a simbolització de la cultura musical en aquest cas, la pipa també es una simbolització de la gent culta i amb classe dels anys 20, l’escultura podria ser percebuda com una persona sense personalitat, guiada pels estereotips de la gent culta als seus voltants.
Text argumentatiu de l’obra
La idea de llibertat que volem expressar en aquesta obra és com ens afecta tota l’angoixa provocada pel temps. Aquest temps són totes les pressions de les dates límit, la pressió del temps, el pas dels dies, etc
Aquesta idea l’hem representat amb un rellotge de sorra on dintre seu, hi ha una persona que s’està ofegant amb la sorra que està callent. Aquesta sorrà, està acabant de caure de manera que la persona del seu interior està intentant trencar el vidre per tal de sortir. Aquesta acció, representa que només un mateix és pot alliberar de la seva pròpia angoixa i ansietat.
La relació que té la nostra obra amb la del MNAC a part de que també és una pintura, és que esta creada a partir d’un objecte real, que té colors foscos al voltant seu i colors més càlids en el seu interior.
La relació que hi ha amb l’autor és la manera amb la que volem transmetre el missatge. El missatge esta transmès d’una manera directe però sense ser tan agressiu com el que tenen altres autors com ara l’agressivitat que té Munch en els seus quadres.
Procés de creació de l’obra
Per realitzar l’obra final, hem seguit un procés de creació. Primer de tot, vam anar al MNAC per inspirar-nos amb alguna obra, vam escollir una obra de Mariano Andreu “La Comèdia” , seguidament, vam començar a fer esbossos sobre possibles projectes que podríem fer. Primer van començar a elaborar una escultura inspirada en aquesta obra i l’estil d’art de Juan Muñoz que va ser el nostre autor escollit.
A partir d’aquesta primera obra van arribar al terme del temps, com ens pressiona i la por que molta gent te del pas d’aquest, de morir o de créixer, les dates límit que et pressionen a fer més del que pots fer, llavors vam decidir canviar tota la nostra obra sense modificar molt el significat que li volíem donar.
Vam arribar a la conclusió de que la nostra idea podria ser millor representada en pintura i pensant en la pressió de temps que nosaltres mateixes teníem vam canviar-ho tot al moment per arribar a presentar-ho a la data d’entrega.
Tot va començar amb un esbós petit en un tros de paper i poc després vam comprar el llenç per passar-ho a les mides reals i finals.
Tot seguit d’acabar d’enllistar el que teniem vam començar a pintar el fons de negre y la fusta del rollotje de sorra de marró.
