A continuació explico el meu concepte de llibertat, el mateix concepte que ha seguit l'obra. 

 

  La llibertat és l’acció d’ajudar el proïsme. Alliberar-se de l’ego i deixar de banda el mirar per un mateix. Prioritzar l’altre supera i trascendeix un a societat individualista i s’alça cap a una utopia harmònica i justa.
 

  Parlant en plata, la meva idea de llibrtat és posar-se al servei d’algú altre des de la humilitat i l’afecte. Sembla una contradicció, perquè, què és més lliure que seguir les indicacions del cor? No té la nostra voluntat total potestat quan ningú ens posa cap límit fora d’allò que ens vingui de gust? De fet, el que entenem per llibertat avui en dia és justament això: fer el que vulguis. Per què hauríem de perdre el nostre temps i esforç en ajudar algú altre si ja tots tenim força dificultats i problemes durant el dia a dia? Tots hauríem de tenir temps per nosaltres mateixos i procurar-nos el millor, no? Bé, no puc negar la benedicció que és tenir un moment per tu mateix i tampoc puc afirmar que la vida és de color de rosa, però, cap a on ens porta aquest pensament? El centre d’atenció, l’eix entorn giren els nostres desitjos i voluntats és el “jo” com a individu.

 

  Escombrar sempre cap a casa, actuar sempre que sigui beneficiós per a tu, no donar res sense esperar alguna cosa a canvi... Hem convertit l’ego en un ídol i tots l’adorem. Segurament la majoria de persones que coneixem no arriben ni una mica als extrems presentats en els exemples anteriors tot i que tots coneixem excepcions. El món on vivim va com va perquè quaranta lladres s’han aprofitat de la resta de persones. L’explotació, tant de persones com de recursos han mantingut la diferència abismal entre rics i pobres i ens han portat a veure com el planeta es degenera. Sempre ha hagut algú que s’ha aprofitat dels esforços de l’altre. El mòbil de l’acte és l’ego, el benefici per a mi.

 

  El filòsof Augusto Klappenbach va dir “la meva llibertat acaba on comença la dels altres”, però rarament es compleix aquesta afirmació doncs considerem que la llibertat no té límits. Afirmo que l’ésser humà té lliure arbitri però la llibertat està pensada per un àmbit. Com els peixos tenen total llibertat en el seu medi, l’aigua, l’ésser humà té llibertat en el context del respecte, l’amor i la bondat. Com el peix no perd llibertat per no poder sortir de l’aigua perquè no està fet per habitar-hi, la persona no és menys lliure quan no desfavoreix a l’altra per respecte sinó que fa allò natural. L’ego que tenim avui en dia és la representació rebel de la nostra identitat que atempta contra l’amor i el benestar del proïsme. Proposo prioritzar el company o companya abans d’un mateix per assolir un món més just i respectuós. És en la submissió servicial i humil on trobem la llibertat, perquè és l’estat natural de l’ésser humà.

 

Relació amb l’obra del MNAC:

  L’obra que he triat s’anomena Misèria humana i és del pintor Leo Van Aken. Aquesta pintura representa a la perfecció el meu concepte de llibertat. Hi veiem dues dones, una a dins d’un llit, ja incorporada i una altra dona asseguda. Es tracta d’una escena totalment comuna, una persona malalta i una altra que l’acompanya i té cura d'ella. La paraula que definiria l’essència de la imatge seria “empatia”, potser podriem afegir “desinterès” també. El quadre concorda totalment amb la llibertat que afirmo: un acte d’ajuda sincera, sense voler res a canvi, perquè hi ha una estimació cap a la persona i una priorització de la seva salut. En la meva obra he repetit el joc amb la il·luminació, posant llum a l’acció de l’empatia i enfosquit la resta de l’obra. He transformat una taca lluminosa i una taca fosca en una taca lluminosa en una taca fosca. Les mans de des dones han servit d’inspiració en ser les protagonistes de la meva obra també.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Relació amb l’artista contemporani referent:
Sebastiao Salgado és un fotoreporter que durant els últims trenta-cinc ha anat capturant moments
d’injustícia i pobresa al tercer món. Tot i ser imatges de gran bellesa ens presenta moments crus i
perillosos que han de viure diàriament milers de persones. La intenció de Salgado és donar a
conèixer aquestes situacions per denunciar-les, la seva manera d’ajudar a solucionar el problema
és assenyalar-lo.
Tot el seu treball com a fotògraf segueix la meva
idea de llibertat al voler millorar les condicions de
vida del tercer món dedicant part de la seva vida a
la denúncia d’aquestes situacions.
He seguit les imatges en blanc i negre de
Salgado per dotar d’una major espiritualitat la
meva obra.