top of page

Noa Lopez Velasco

SENSE TÍTOL

vista prèvia

La meva obra no és l'obra en si, si no el que es genera en la teva ment mentre la processes.

 

 

 

No te títol, ja que el procés en la ment de cada persona serà diferent. És bonic veure com cada ment crea una experiència completament diferent de la dels altres sent el mateix vídeo amb les mateixes imatges, a més a més de saber que una persona s'emportarà una experiència per a tota la vida completament diferent de la de l'altre.

La meva obra es basa en un vídeo on surten diferents fragments especialment escollits per aconseguir una evasió de l'espectador, a més a més de brindar segons quines emocions, com ara bé: tranquil·litat, calma, seguretat, alegria, melancolia... i a partir d'un moment donat només incloeixo fragments que aportin emocions contràries com la pena, ansietat, angoixa, molèstia, superioritat... El vídeo es duplica de manera que en surten dos d'iguals però cadascun està acompanyat per una cançó diferent, les quals transmeten emocions oposades. (A l'hora de presentar-lo ho faré d'una manera concreta, amb dos dispositius electrònics on es projectaran el vídeos i un parell de cascos per poder escoltar les diferents cançons.)

 

 

L'objectiu del projecte és aconseguir que l'espectador s'esvaeixi el màxim possible, gaudint de l'experiència a l'hora de deixar-se anar pels dos estímuls que estarà rebent de manera simultània i el més important, veure com reaccionaran les seves emocions al veure que en moments donats encaixarà a la perfecció però per un altre banda en alguns moments es contradiran d'una manera molt contrastada, de manera que per un moment no sabrem que estem sentint, i el context de l'escena canviarà per complet.

Les emocions emocionen i és per això que cada segon del vídeo i de la cançó són importants, ja que, quan la música s'utilitza de manera correcta, pot arribar a ser molt directe i extremadament exacta a l'hora de descriure fins i tot les emocions humanes més subtils. La música pot arribar a canviar estats d'ànim donat que s'activen les àrees del cervell anomenades neurones mirall que són les que actuen reflectint les accions i intencions dels altres com si fossin pròpies és a dir: l'empatía.

 

 

 

 

 

CANÇONS

 

· We’re all we need - Avobe and Beyond, Zoë Johnston  (alegría, melancolía,  

  evadiment, reflexió, felicitat, motivació positiva…)

· Vogel im käfig - Cyua (motivació negativa, heroicitat, tensió, agresivitat…)  



VIDEOS


video 1
video 2


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ARTISTA REFERENT · JOAN MIRÓ

"La contemplació desinteressada d’una obra d’art ens ajuda momentàniament a allunyar-nos del patiment (sentir-nos lliures). Ens fa oblidar-nos de la nostra individualitat i acostar-nos al coneixement de la idea que l’obra d’art expressa. El veritable coneixement és quelcom intuïtiu. L’artista no actua mogut per la raó sinó per la intuïció de les idees."

El carnaval del arlquín, 1924-1925

 

Podem observar una pintura de l'època subrrealista amb la tècnica de Óleo sobre tela. Aquesta pintura és de les més importants durant el periode i es considerada com l'inici de la plenitud de l'etapa de Joan Miró. 

 

Respecte la composició, les figures i objectes no estàn relacionats i sembla que estàn per pura casualitat i inspiració instantànea de l'artista. L'escena està protagonitzada per un ser autómata que toca la guitarra. Juntament a ell, apareix un arlequí amb bigotis i múltiples figures i signes aparentment inconexos, però relacionats simbòlicament. El ritme està present, juntament amb l'harmonia, formes i colors, dona una sensació molt musical. El fet d'observar aquesta obra t'evaeix ja que a l'hora d'observarla et teletransportes a un altre mòn. 

 

La relació que podem trobar amb la meva obra és la quantitat d'elements, informació, pensaments i emocions que revem només amb una sola imatge, juntament amb el fet d'evadrinos a l'hora d'observarla, les infinites interpretacions que ens presenta. La música també hi és present, com ara bé una guitarra i notes musicals. Podem arribar a interpretat algunes melodies degut al joc de la deformació de les formes i la continuitat de la composició en si.

obra del mnac · aurèlia munyoz

VJhC8dJoRGeZ09vaJ4VYeQ_thumb_1e.jpg

Aquesta obra és de l'Aurèlia Muñoz (1964-1966) i no té títol. Al llarg de la seva vida va innovar i experimentar amb diversos materials com ara la corda, el fil o el paper a partir, sobre tot, de la tècnica del macramé.

Segons el MNAC, el conjunt que la família de l'Aurèlia Muñoz ha donat al seu museu és la clau per enrriquir la nova colecció d'art de postguerra i segona vanguardia.

Normalment utilitzaba la tècnica dels collages per probar composicions, incorporant elements figuratius d'altres obres artístiques.

Jo vaig escollir l'obra de l'Aurèlia Muñoz perquè va ser la única amb la que vaig conectar i notar una sensació d'evasió per poder fixar-me bé en el que volia transmetre però, especialment em van atraure els diferents tipus de conceptes que havia conseguit lligar amb forma de línia continua.

Si aquesta línia continua la plasmessim en una melodia, mai seria la mateixa ja que, no n'hi ha cap tipus de coherència com per saber per on has de començar a mirar-te el dibuix, simplement t'has de deixar anar i començar a observar provocant així, que la teva ment començi a relacionar conceptes creant finalment, l'obra d'art en la teva ment.

Passa el mateix amb la meva obra, la línia continua és la melodia mentre que els dibuixos i detalls són els fragments del video. És a dir, els conceptes de l'obra són lel mateixos però depenent de la melodia que escoltis la teva ment et portarà cap a un lloc o altre i per lo tant, tindràs una experiència i expectativa diferent a la de tothom.

bottom of page