Mirada Científica 3.1
Dibuix Artístic II: Roger Bru i Marc Taurell.
Les màscares tecnològiques representen una evolució de la humanitat, actuant com a extensions de la nostra identitat més que com a formes d’engany.
A través dels perfils digitals, avatars i interfícies, els humans s’adapten a noves realitats i s’expandeixen més enllà dels límits físics, demostrant que la identitat evoluciona al mateix ritme que les eines que creem.
Aquesta transformació ressona amb la lògica del cubisme dels inicis del segle XX, pioner per artistes com Pablo Picassoi Georges Braque. En lloc de representar un subjecte des d’un punt de vista fix, el cubisme mostrava múltiples perspectives simultàniament, suggerint que la realitat no és única ni estable, sinó construïda a través de la percepció.
En obres com Les Demoiselles d’Avignon i Violin and Candlestick, la identitat i la forma es fragmenten, es reensamblen i s’entenen a través de punts de vista capes, de manera semblant a com els éssers digitals existeixen a través de diferents plataformes, contextos i interaccions.
Mirada Científica 3.2
Dibuix Artístic II: Laia Pérez, Clara Gálvez i Carla Ibáñez
El cubisme va néixer a començaments del segle XX a París, quan artistes com Pablo Picasso i Georges Braque volien allunyar-se de la manera tradicional de pintar. En lloc de representar la realitat tal com la veiem, van començar a mostrar objectes des de diferents punts de vista al mateix temps. Això va fer que les formes es fragmentessin en figures geomètriques, com cubs, triangles i plans superposats. El nom del moviment prové de l’ús de formes geomètriques.
Una obra molt important és Guitarra de Pablo Picasso, creada cap al 1912. En aquesta escultura, Picasso utilitza cartró i altres materials senzills per construir l’instrument amb formes planes. No intenta copiar una guitarra real, sinó suggerir-la amb línies i volums bàsics. També va fer versions d’un mandolí, explorant el buit i l’espai interior com a part de l’obra.
La ciència es pot relacionar amb aquesta manera de treballar perquè el cubisme té a veure amb la geometria i amb la idea de representar el temps i l’espai. A començaments del segle XX, també s’estaven desenvolupant noves teories científiques, com la relativitat, que van canviar la manera d’entendre la realitat. A més, en les obres veiem que les formes geomètriques, els colors i els plans superposats recorden conceptes matemàtics com les figures planes, el volum i la perspectiva.
Mirada Científica 3.3
Dibuix Artístic II: Jan Salvador, Alejandro Sánchez i Baiyi Ye
El cubisme va néixer a començaments del segle XX a París, quan artistes com Pablo Picasso i Georges Braque volien allunyar-se de la manera tradicional de pintar. En lloc de representar la realitat tal com la veiem, van començar a mostrar objectes des de diferents punts de vista al mateix temps. Això va fer que les formes es fragmentessin en figures geomètriques, com cubs, triangles i plans superposats. El nom del moviment prové de l’ús de formes geomètriques.
Una obra molt important és Guitarra de Pablo Picasso, creada cap al 1912. En aquesta escultura, Picasso utilitza cartró i altres materials senzills per construir l’instrument amb formes planes. No intenta copiar una guitarra real, sinó suggerir-la amb línies i volums bàsics. També va fer versions d’un mandolí, explorant el buit i l’espai interior com a part de l’obra.
La ciència es pot relacionar amb aquesta manera de treballar perquè el cubisme té a veure amb la geometria i amb la idea de representar el temps i l’espai. A començaments del segle XX, també s’estaven desenvolupant noves teories científiques, com la relativitat, que van canviar la manera d’entendre la realitat. A més, en les obres veiem que les formes geomètriques, els colors i els plans superposats recorden conceptes matemàtics com les figures planes, el volum i la perspectiva.
