Statement
Jacint Subirà (professor de Filosofia)

La “intel·ligència artificial”: és intel·ligent?. Les persones som un algoritme? Què diferencia les persones de les màquines? Si ens fixem en la capacitat de càlcul els humans perdrem sempre. La diferència rau, necessàriament, en alguna altra “cosa”. Busquem allò que ens fa humans en les “humanitats”.

 

La visió que tenim de la realitat en cada època condiciona com es viu. Pels grecs de l’antiguitat, amb Aristòtil, l’espai no era homogeni: dintre/ fora, a dalt/a baix.  Amb el cristianisme el món és una manifestació de Déu. Amb Descartes i Newton l’espai esdevé tot igual. Actualment hem de veure el món des de la física quàntica. Ens interessen especialment: la superposició d’estats i el col·lapse de les ones. La superposició d’estats ens fa repensar el dualisme que arrosseguem des de l’època d’Aristòtil. Quan un observador col·lapsa les ones crea la realitat.

 

Ajuntem les dues qüestions: què ens fa humans? i la visió quàntica. Quan les persones provoquem el col·lapse de les ones creem la realitat. És a dir: tots nosaltres som els creadors de la realitat on vivim. El repte és interpretar quin és el resultat d’aquest col·lapse segons la manera de ser de cada persona: els seus interessos, la seva sensibilitat. Com serà cadascun d’aquests mons que es creen?. Aquesta és la feina que, des de la reflexió filosòfica, demanem que ens facin els nostres artistes.

 

Per altra banda la física quàntica ens fa abandonar el dualisme vertader/fals, sí/no. El pensament més proper al no dualisme que hem trobat és el budisme. Ens reservem la possibilitat que en un futur el nostre projecte es digui: “el budisme quàntic”.