Si mirem directament les nostres màscares (si mirem al nostre interior -inconscient- ) ens podem alliberar de les nostres pors perquè ens coneixem millor i guanyem en llibertat. Aconseguim la llibertat gràcies al fluir entre el nostre inconscient i la nostra consciència.
Les màscares continuen existint però ara no amaguen, no són opaques. Ara són filtres que ens ajuden a comunicar. El seu valor plàstic és la translucidesa (mostrar sense por).

La màscara com a filtre és doncs un element sanador.

La persona totalment transparent és un impossible. Tota persona és un misteri per naturalesa. Podem aspirar a ser translúcids: visibles en la nostra complexitat a través de filtres-màscares translúcides.

I el llenguatge (creació-intuïció-imaginació) com a estratègia per alliberar la màscara de l’opacitat cap a la translucidesa.