La màscara és una manifestació de les contradiccions individuals i de la nostra època. I no podem evitar que existeixin aquestes contradiccions. Som hereus d’una tradició cultural plena de contradiccions que ens afecten molt profundament, sovint inconscientment.

Cada cop que interactuem amb una situació, amb un text, una obra musical o visual (imatge), reconeixem (sovint inconscientment) símbols que ens remeten a concepcions heretades del passat i que reinterpretem creant-nos tensions internes i que mostrem (sovient encara que no volguem) a les nostres màscares.

La màscara esdevé una manifestació d’aquest conflicte, d’aquesta esquizofrènia. Els pols del conflicte serien allò dionisíac i allò apol·lini.

​

Un dels pols del conflicte és allò dionisíac. L’instint, l’inconscient, les emocions, allò que realment (biològicament) som i que pugna per actuar sempre però que la nostra consciència reprimeix sovint a causa de preceptes morals, ètics o per inseguretat personal.

El mite del Minotaure és una bona visualització d’aquesta màscara.