Amb la meva obra vull parlar de la identitat, una característica pròpia que et diferencia de la resta i que et permet distingir-te. És a dir, que és una característica individual. La identitat és un sentiment molt importat, ja que ens proporciona pertinència al ser únic i irrepetible. És el significat d'un mateix i el que ens fa identificables. Al llarg del temps, des del moment del naixement, la vida no ens para d'oferir circumstàncies i decisions que ens ajuda a construir i trobar-nos a un mateix. Aquest procés és a base d'experiències i tot el que t'envolta. Per això, com més arrelada està una identitat, té més força en la decisió individual. A més, és necessari per donar-li un sentit i valor en la vida, amb l'objectiu de descobrir qui som i com som.

La manera amb la qual he volgut transmetre aquest significat ha sigut amb tres elements claus. Començant per un mirall, com a símbol de mirar-se a un mateix i veure's les seves qualitats i personalitat que t'has creat. El següent element és una empremta digital, com a component literal de la identitat i una característica individual que es fa servir com a mitjà d'identificació de les persones. Està situat just davant del mirall, imprès en un paper transparent de manera que ens deixa veure a través de les marques digitals i juga amb el reflex del mirall. L'últim element són dues mans que subjecten el marc del mirall. A part de ser un component estètic, també fa referència al que t'envolta, les decisions, circumstàncies i molts altres factors.

He volgut utilitzar colors simples i clars, combinant el negre de les línies de l'empremta i la peanya que subjecta l'obra, amb el blanc del marc i les mans. A més enllaçant-ho amb la idea, també es fa ús d'elements transparents i relfexes. Els materials usats són el mirall ja comprat, les mans fetes amb guix, l'empremta digital calcada del meu propi dit i seguidament impresa i uns fils transparents que uneixen la impremta amb els dits de les mans, de tal manera que crea una sensació de flotar.

El referent de la meva obra ha estat Juli González amb la seva obra mans aixecades, la imatge, com també la meva, fa la sensació de voler trobar algú personal, amb un element tan característic de l'ésser humà com són les mans que els dos hem fet servir per crear la nostra obra. A més també hi ha un símil en la forma en la qual estan posicionades, ja que en el meu cas subjecte el marc del mirall, però en l'obra de Juli González també sembla que es vulgui agafar alguna cosa.