Les capes de la felicitat
La pregunta que va servir com a inspiració per a la meva escultura va ser 'Què és la felicitat?'. A la conclusió que vaig arribar és que la felicitat està distribuïda per capes: les capes externes de felicitat són atorgades per agents externs, coses materials, artificials: ja sigui diners, el mòbil, viatges, comprar roba... en canvi, les capes interiors venen a partir de coses naturals, que no se serveixen de cap situació externa per a fer-nos feliços: passar una tarda amb amics, fer el que més ens agrada, sentir-nos lliures... i per últim, la darrera capa és la que està més endins, la felicitat vertadera i absoluta, la més difícil d'assolir.
Aquesta representació visual de les capes de la felicitat la vaig associar amb una rosa i els seus pètals. Per a representar les capes exteriors, les artificials vaig utilitzar retalls de diferents materials (com cartó, plàstic, tela...) i les capes interiors les vaig deixar de la mateixa flor. El nucli de la rosa està assecada expressament, ja que té un simbolisme darrere; com he dit abans considero que la felicitat pura és gairebé impossible d'aconseguir, d'aquí que la rosa no estigui cuidada, viva.
Anant al MNAC l'obra que em va cridar l'atenció és 'Perseguint la il·lusió' de Miquel Blay. Primer de tot per l'element en comú, la rosa. A més, l'home que s'arrossega per terra està desesperat per a aconseguir aquesta il·lusió, aquesta felicitat, que tot i estar just al davant, no pot tocar. Finalment, la dualitat de materials recorda als dos mons dels quals tracta aquest projecte: el món natural i l'artificial.