La meva obra anomenada Resiliència està basada en la part artificial de l'ésser humà, la qual s'usa de manera inconscient amb la condició d'encaixar en la societat. Aquesta part l'he volgut representar amb la manera que l'ésser humà s'adapta i canvia de personalitat depenent amb qui estigui parlant, sent aquest un clar exemple que en la majoria del temps la nostra personalitat no és més que una cosa artificial i en una certa manera manipulada amb la condició d'encaixar o agradar.

És per això que la meva obra té com a nom Resiliència, perquè el seu significat, ("capacitat d'adaptació d'un ésser viu enfront d'un agent pertorbador o o estat o situació adversos”), representa perfectament l'obra, arribant a percebre l'haver de canviar la teva manera de ser com una cosa negativa, perquè en el fons, només ets el teu mateix quan estàs sol.

L'obra té un estil imperfecte; no és simètrica, no està recta, i existeixen moltes imperfeccions creades a propòsit amb el guix com poden ser gotes d'aquest, marques dels dits o fins i tot parts trencades o esquerdes. L'objectiu d'això és representar a l'ésser humà com una cosa imperfecta, amb un passat que ha marcat qui és a la seva vida. En la meva obra, fins al més petit detall està calculat i té rerefons, no obstant això, prefereixo que aquests significats siguin una conclusió del públic, perquè el propòsit de la meva obra no és un altre que l'estar exposada a aquest i fer reflexionar sobre nosaltres mateixos.