AMY ARMADA, DANIEL SÁNCHEZ, ANNA SERRA i JOEL VIDAL

NUMISESCONDIS

​

Estructura de guix, pintura i plomes blanques.

​

La nostra idea sobre el nostre projecte artístic és crear una doble visió d'una persona, volem donar l'efecte de com una persona per fora dona la imatge de duresa i seguretat i com per dins es realment sensible i delicada com una ploma, per fer aquesta sensació hem escollit crear una closca dura per fora i tova per dins, la gent l'únic que veurà serà la part dura, si s'apropen més a l'escultura veuran una mica de la part tova, però si no s'aproximen a ella no.

Així donem a veure que si algú ens intenta conèixer veuran una petita part de nosaltres i no tota, també hem de dir que posicionarem la part interior cap a la paret per donar l'efecte de què amaguem la part nostra part sensible i ensenyem la nostra faceta dura, perquè així ningú pot fer-nos mal, els materials són específics per la nostra escultura, escollim materials durs per la part externa com el guix i, en canvi, per dintre utilitzem materials fàcils de trencar, fràgils.

Amb els materials donem a veure sensacions internes, amb això posarem plomes blanques que representen el nostre part més personal i oculta.

El nostre conflicte és interpersonal, ja que, parlem d'un problema de la inseguretat que ens crea mostrar la part interior de cadascun als altres, l'interior el qual protegim i no el deixem veure per inseguretat a què la gent en conèixer-nos realment podem fer-nos més mal de el que és normal, perquè, sabran els nostres punts dèbils.