PROJECTE PAU
2022-2023
IRENE GIRALT, HELENA ORTIZ, MARIA RUBIO i ANDREA VALENZUELA
EL POU
Guix.
En la nostra obra hem volgut representar el sentiment de vuit interior que pot patir una persona, d'aquí el nostre nom: 'pou', amb aquest nom volien transmetre el sentiment de caure en un pou, sense fons, fosc, i del que penses que mai podràs sortir, aquell sentiment de vuit, es relaciona amb una sensació de "no tenir res a dins", de "sentir-se sol" o que "alguna cosa falta a la meva vida, però no sé què és", aquest sentiment de buit ens avisa de res més, aspectes de la nostra personalitat que cal treballar o equilibrar. Aquest sentiment de buit s'enquista al fons de la persona i es converteix en una font d'angoixa constant, de conflicte interior. Aquest es relaciona amb la nostra obra de manera que representa el buit que nosaltres veiem en certa manera, és a dir, el nostre cos de dona que té el forat al mig representa el significat de la nostra obra. Els colors d'aquesta tan plans i sense "forma" representen el res per nosaltres. La textura d'aquesta ens dona certa curiositat respecte a l'obra, ja que és rugosa però amb una capa llisa per sobre. La nostra obra es pot interpretar de moltes maneres segons els ulls que la mirin, en certa manera volem que cada persona que vegi l'obra, s'adoni del buit propi que tenen, si és que hi ha algun.
Els materials que hem utilitzat per realitzar la nostra escultura han estat els següents, per començar vam haver de fer un motlle, per fer-lo vam utilitzar un maniquí que tenia el cos que nosaltres buscàvem (ja que és un cos de noia prima). Per fer el motlle vam començar envoltant el maniquí amb paper film, seguidament vam necessitar benes de guix que vam anar mullant per cobrir aquest plàstic i crear una base per la nostra escultura. Un cop seca aquesta base de guix vam fer servir guix en pols que vam ajuntar amb aigua per tal de crear una massa de guix, aplicar-la i d’aquesta manera sigues més resistent. Un cop això fet, vam separar la nostra creació del maniquí i la vam polir i acabar de perfeccionar.
Com a inspiració vam tenir de referent a la Louise Bourgeois, una escultora que tractava temes molt semblant al nostre i que creava moltes escultures representant el cos humà i conflictes tant intrapersonals com interpersonals.
OBRA REFERENT DEL MNAC
L'obra titulada bust femení de Juli González és una escultura realitzada cap al 1953 al 1936. Feta amb ferro retallat, forjat i corbat representa la part frontal d'un tors de dona sense cap ni extremitats, en aquest el volum és molt ben suggerit a pesar que és buit per la part posterior, però també ens il·lustra una gran riquesa creativa. Aquesta obra és llegat de la filla de l'artista, Roberta González.
Nascut a Barcelona, Juli González va aprendre a treballar el ferro en el taller de metal·listeria del seu pare. Al traslladar-se a París, va entrar en contacte amb l'ambient artístic de la ciutat que hi havia al moment junt amb el seu germà Joan; en principi es va dedicar a la pintura i a l'orfebreria, però a finals dels anys vint va decidir optar per l'escultura i es va convertir en una de les figures essencials de l'Avantguardaeuropea, ell sol anirà creant un llenguatge escultòric propi, fruit de la seva experimentació formal amb el ferro a partir del seu coneixement previ de la tècnica de la soldadura. En aquests, anys és molt important el seu contacte amb els seus amics: Picasso i Gargallo.
