Des de l'inici del Batxillerat d'Arts plàstiques, imatge i disseny, a Garbí Pere Vergés volíem un projecte interdisciplinari que situés els alumnes davant d’un procés creatiu significatiu i proper a la realitat professional del sector artístic.

​

Els projectes que hem anat realitzant, situen l’alumnat davant de problemes que els fan reflexionar sobre temàtiques d’interès diverses i els donen opció a cercar respostes artístiques i expressives. Aquestes reflexions es fan des d’àmbits com la filosofia, la literatura o la ciència.

​

Els darrers projectes artístics han estat La història sense subjecte (2016-17), Màscares (2017-18), El cos sense culpa (2018-19), Llibertat (2019-20), El poder dels símbols (2020-2021), Natura i artifici (2021-2022), Projecte Pau (2022-2023) i La transcendència de la quotidianitat (2023-24). Tots ells han suposat una reflexió des de l’estètica sobre temes importants en el nostre món actual, que ens interessen i/o preocupen.

​

Aquest projecte té un aspecte més que el fa especial i és la seva connexió amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, ja que els alumnes estableixen un vincle amb una de les obres del museu relacionada amb la temàtica que els interessa i després preparen un itinerari per a les famílies en el que expliquen el seu procés creatiu al mateix museu i al costat de l’obra de referència.

​

Enguany, el projecte adquireix una significació feliç i molt especial per a nosaltres ja que el curs 2024-25 és el desè des que vam fundar el Batxillerat Artístic a l’escola d’Esplugues.

 

​

TEMA: DE L'HOMINITZACIÓ A LA HUMANITZACIÓ

​

Aquest curs 2024-2025, els alumnes de batxillerat artístic, reflexionaran i s’expressaran de forma visual sobre allò que ens fa humans. El professor Jacint Subirà ho resum de manera molt visual amb aquesta pregunta: què ens permet avançar de l’hominització a la humanització?

 

La idea per a aquest projecte sorgeix de l’estímul rebut durant la visita a una exposició i la lectura de tres llibres.

 

L’exposició Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences que vam gaudir al Caixaforum de Barcelona entre febrer i juny del 2024 ens va ajudar a prendre major consciència de l’enorme importància que sempre ha tingut, té i tindrà a les societats humanes tant la dona en si com els valors relacionats amb allò femení.

 

L’arqueòloga Marija Gimbutas va publicar el 1974 un llibre absolutament revolucionari que va canviar completament la perspectiva envers els orígens de les civilitzacions humanes: Deesses i i deus de la Vella Europa (7000-3500 a.C.) i que va tenir el seu desenvolupament al llibre El llenguatge de la deessa, publicat el 1989. Segons les seves investigacions, Gimbutas documenta el llarg període de finals del Paleolític (ella l’anomena Epipaleolític), del Neolític i del Calcolític fins a l’inici de l’edat del ferro a la zona geogràfica, que anomena Vella Europa, delimitada al nord pels rius Dniéper i Dniéster al nord dels Càrpats, al sud per l’illa de Creta, a l’est pel Mar Negre i a l’oest pels Alps i els Apenins. Aquests territoris tenen en comú l’existència de civilitzacions incipients que van aparèixer amb l’inici de l’agricultura i, per tant, amb l’inici del sedentarisme que va suposar un enorme canvi respecte el nomadisme paleolític. Gimbutas arriba a la conclusió que aquestes civilitzacions van basar el seu sistema de vida i de creences en els valors de la vida (crear i nodrir). D’aquí que fossin cultures de pau, amb grans nuclis urbans sense muralles. L’organització social d’aquestes cultures estava basada en la col·laboració entre dones i homes en igualtat i sense cap necessitat del domini d’un sexe sobre l’altre, ja sigui matriarcal o patriarcal. I van fer visibles les seves creences més profundes en la força dinàmica i cíclica de la vida mitjançant un conjunt d’imatges simbòliques. Segons l’arqueòloga, al voltant del 4300 aC i el 2800 aC, la Vella Europa va patir diverses onades d’invasions de pobles procedents del nord del Mar Negre i de la vall del riu Volga. Aquests pobles tenien una cultura basada en la ramaderia, el nomadisme, la doma del cavall, el culte a l’espasa i a la guerra i una marcada jerarquia patriarcal. L’invasor va acabar amb la cultura de la vida i de la pau de la Vella Europa i va ser l’origen de les primeres civilitzacions: Súmer, Egipte, el poble hebreu i Grècia.

 

La pensadora austríaca Riane Eisler, partint de la tasca realitzada per Gimbutas, publica el 1987 el llibre El calze i l’espasa. De les deesses als deus: cultures pre-patriarcals. Repassa els trets fonamentals de les cultures agrícoles abans de les invasions dels pobles armats així com el procés històric que, des de l’aparició de l’escriptura, construeix els diversos relats fundacionals de la concepció del món i de la naturalesa humana per part de les primeres civilitzacions, entre ells, l’Antic Testament. Totes aquestes cultures comparteixen el què Eisler anomena el paradigma de la dominació. És a dir, la seva concepció del món es fonamenta en la jerarquia en què uns conquereixen, sotmeten i dominen a altres mitjançant l’ús de la força i de la violència. I ho transporten al domini d’allò sacre mitjançant la construcció d’una mitologia clarament patriarcal amb la figura d’un déu masculí totpoderós com a vèrtex superior de la piràmide de poder. Davant d’aquest model, Eisler analitza el model de la Vella Europa: el paradigma de la col·laboració i planteja la necessitat, en el món actual, d’actuar amb intel·ligència i aprendre de les lliçons de la història. La seva proposta és un canvi de mentalitat que permeti als humans d’avui i de demà construir un món basat en la col·laboració i no en la dominació. Segons ella és l’única manera de donar resposta als importantíssims reptes que tenim avui: la crisi climàtica, les crisis migratòries, l’acceptació de les minories i de “l’altre”, etc.

 

Finalment, la filòsofa Marina Garcés publica el 2012 el llibre Un món comú. Garcés planteja la idea de món comú, o millor dit, continua la seva llarga tradició filosòfica. Una de les primeres reflexions és que el món no s’ha fet més comú sinó més unificat. I ens convida a pensar i a imaginar allò que ens vincula sense reduir-ho a la unitat. Ho estructura al voltant de cinc nocions o paraules: nosaltres, interdependència, compromís, imaginació crítica i inacabament. En definitiva és un cant a una cultura de la cura i de l’acceptació de l’altre: “Però avui el món ens imposa la vida com un problema comú que ens obliga a tenir en compte els altres.” diu Garcés. I defensa la importància de l’art en aquesta tasca. El món global necessita compromís i implicació, també de  les i dels artistes. Tota creació ens educa en una nova percepció, sentiment i consciència.

 

I en aquest punt iniciem el nostre projecte, amb la voluntat de participar activament en el fet de pensar qui som i com volem ser. D’aquí que, reprenent la pregunta del professor Subirà, què ens permet avançar de l’hominització a la humanització?, volem aportar una mica més de llum mitjançant les nostres reflexions i les nostres creacions al voltant d’allò que ens fa humans, allò que ens permet acceptar la naturalesa humana, resignificar les nostres contradiccions i superar les tensions a què ens sotmeten els nostres impulsos biològics: la col·laboració, la celebració de la vida i el reconeixement de l’altre.

 

Les metàfores visuals són unes eines excel·lents per a iniciar aquest camí d’investigació, de reflexió i de creació. De la seva mà, tenim la certesa que  podrem aprofundir una mica més: la idea de trama, de teixit, de xarxa, d’ecosistema, de rizoma, d’horitzontalitat, de creixement...

 

 

 

 

FASES DEL PROJECTE ARTÍSTIC

 

FASE INICIAL

Exploració creativa i descoberta dels propis interessos a nivell temàtic a partir de la reflexió.

1. Explicació del projecte.

2. Creació d’un mural compartit o Moodboard amb un recull d’aportacions espontànies dels alumnes.

3. Exercici d’aprofundiment (presa de consciència) sobre les idees, creences, emocions, sentiments que fan que aquestes accions tinguin rellevància per a ells. En aquesta fase comptarem amb la participació d’altres matèries, molt especialment la filosofia, per a nodrir-nos d’idees i referents que ens ajudin a la presa de consciència de les nostres pròpies posicions. La creació de la seva obra consistirà a fer visible als altres la significació profunda que l’alumne ha “descobert” durant el procés d’investigació i de reflexió.

​

FASE DE DESENVOLUPAMENT

Visita i cerca d’una obra artística de les sales d’art modern del MNAC que tracti una temàtica similar al propi interès, per establir una connexió que serveixi de referent per crear-ne una de pròpia.

1. Visita al MNAC i selecció d’una obra de referència per a establir una connexió.

2. IDEACIÓ: text, creació d’esborranys (presa de decisions) al MNAC.

   1. Creació d’un text que ha d'estar a la seva pàgina web en un apartat que faci referència al projecte artístic. La informació que ha de contenir és:

1: RELACIÓ: L'obra de referència del MNAC que els ha fet pensar en un tema d'interès. Afegim l'obra, títol, autor, any....

2: IDEACIÓ I QÜESTIONAMENT: El tema que els interessa, que ha d'estar relacionat amb l'obra i han d'explicar com fan la relació. Ara es tracta de fer-se preguntes.

3: RAONAMENT: Explicació del que pensen, els interessa, els preocupa... sobre aquest tema. Concreció.

4: FORMALITZACIÓ: Preparació d'esborranys i idees sobre la formalització de la idea. Què vull dir i com ho vull dir?

El projecte es podrà dur a terme en equip o de forma individual.

   3. CREACIÓ individual o grupal de la idea a l’escola.

​

FASE DE TANCAMENT

Un dels grans reptes de l’artista és fer visible les seves propostes i tenir impacte en l’espectador. Per mostrar el nostre projecte hem concretat tres formats:

• Un itinerari comentat a través de les sales del museu, MNAC (4 d’abril 2024),

• Una exposició als espais de les escoles

• Una pàgina web que serveix alhora de recull i de testimoni de la gran riquesa d’accions i de pensaments que estarem duent a terme.

S’avaluarà tot el procés de treball de forma autoavaluativa i coavaluativa.