OBJECTES QUE PARLEN
2N PRIMÀRIA
Els alumnes d’EP2 vam visitar la col·lecció d’Art modern del MNAC per tal d'observar i comprendre que l’art pot prendre formes molt diverses.
Durant la visita vam conversar i reflexionar al voltant de pintures, escultures, joies, dibuixos, fotografies, cartells, mobles, reixes d’un jardí o terres enrajolats.
Una de les obres que més ens va cridar l’atenció va ser “Nit de lluna”, de l’artista català Leandre Cristòfol.
Després de dialogar amb l'obra d'una manera oberta i des de les pròpies experiències i emocions, ens vam fixar en els tres elements que configuren l’escultura: un ou de sargir, un fus de filar i una base circular.
Ens va sorprendre el títol de l'obra i vam intentar trobar-li la relació amb la peça.
Finalment, vam explicar que l’artista havia volgut representar la seva mare en aquesta obra i això, ens va portar a fer-nos algunes preguntes.
Veiem realment la mare de l’artista en aquesta obra?
Com pot una obra representar una persona sense que aquesta hi aparegui?
Per què creieu que l’artista ho ha fet així?
I a vosaltres, amb què us fan pensar aquests objecte?
Si haguéssiu de representar els vostres pares o mares a través d’algun objecte, quin seria?
Leandre Cristòfol recorda com, quan era petit, la seva mare cosia les nits de lluna plena, quan hi ha més claror, al costat de la finestra de casa.
Aquesta imatge, de cop i volta, pren un gran simbolisme que se simplifica amb aquests elements propis del món de la costura.
Així doncs, dos objectes quotidians com aquests prenen una funcionalitat diferent en el moment que l’artista els dota d’un significat merament personal i únic.
A partir d’aquestes reflexions, els alumnes d’EP2 hem iniciat un procés creatiu al voltant d’aquells objectes que parlen de nosaltres.
Vam deixar uns dies perquè cadascú busqués a casa un objecte que expliqués alguna cosa d’ell mateix, que el representés, que per alguna raó fos únic i especial per cadascú de nosaltres.
A la següent sessió de Plàstica els vam poder portar, observar i explicar a la resta de companys.
Per què has escollit aquest objecte? T’ha estat fàcil escollir-lo?
Com et fa sentir tenir-lo a prop?
Amb què et fa pensar aquest objecte?
I als altres, amb què us fa pensar o a què us recorda?
La conversa ens va portar a reflexionar el significat que atorgava cadascú de nosaltres als objectes. Aquest significat és únic, però justament pel fet de ser-ho ens aproxima una mica més als altres i a entendre les diferències i semblances que hi ha entre tots.
A partir d’aquí, ens vam apropar una mica més a cada objecte dibuixant-los de dues maneres ben diferents.
Primer, del natural, fixant-nos i analitzant-ne tots els detalls. Després, tapant-nos els ulls i intentant orientar-nos i recordant-ne totes les parts, d’una manera més intuïtiva i experimental.
Finalment, vam reflexionar sobre les emocions que ens evocava l’objecte i el que sentíem quan el teníem a prop o l’utilitzàvem. També amb el que ens feia pensar, a qui o a què ens recordava. Ens vam adonar que totes les emocions que ens despertaven els objectes escollits eren majoritàriament agradables i tenien relació amb moments de benestar.
Aquesta proposta ens ha permès entendre que el simbolisme que atorguem als objectes és una manifestació de la nostra percepció i de la manera en què donem significat a les coses que ens envolten. Els objectes estan carregats d’històries, records, valors i emocions.
A través d’aquests objectes ens connectem amb les nostres vivències però també amb els altres, ajudant a establir relacions socials basades amb l’empatia i l’entesa.
