PROJECTES ARTÍSTICS
1R BATX
ESCULTURA
Els alumnes de la matèria de Projectes Artístics també han fet una obra escultòrica al voltant del tema de l'exposició "Què ens fa humans?". En aquest cas han fet grups de treball col·laboratiu que havien de preguntar-se sobre el què ens configura com a humans i treballar en una peça que havia de fer-se amb un procediment escultòric.
Els resultats del seu treball son els següents:
L’absurditat
Clara Gálvez, Baiyi Ye, Laia Pérez, Roger Bru
Filferro, paper encolat, guix i alumini pintat.
1x1,5m.
Què ens fa humans? Potser és la nostra capacitat de pensar o de raonar? Sí, però no, els animals també pensen i alguns són molt intel·ligents. Llavors, que ens diferencia dels animals? Per què som humans? Doncs bé, nosaltres ho hem relacional amb l'absurditat. L'absurditat només és una qualitat que tenim els humans. Ja no sobrevivim, vivim; i com que ens sobra temps, fem coses sense sentit. La vida ja no té sentit, i si la vida no té sentit vol dir que és absurda. Albert Camus, filòsof, diu que la vida és com donar voltes a una espiral infinita i repetitiva. Però tenim tres maneres de combatre l'absurditat de la vida: el suïcidi, fer les accions pensant en el futur i acceptar que la vida és absurda.
Representant aquesta escultura el sense sentit de la vida. Per fer-ho hem optat per fer una espiral (de 50 cm de llargada) que es va fent cada cop més gran, representant la vida com un camí que va donant voltes. L’espiral consta d’una tira vertical amb una textura irregular i rugosa pintada amb tons marronosos, representant el terra orgànic de la natura. A sobre de l'espiral hi ha un total de 8 figures humanoides enganxades i repartides al voltant d’aquesta. Aquestes figures, d’aspecte rugós, deformen el cos humà simplificant les seves formes, inclús a algunes els hi falten parts del cos. Són relativament petites (13 cm més o menys), cada figura té diferents mides, en comparació amb l’espiral, per emfatitzar que el camí de la vida és llarg. Estan pintades de tons metàl·lics, destacant el gris i el blanc, mostrant neutralitat en el tema del to de pell. Aquestes representen les diferents maneres de combatre l'absurditat mitjançant les emocions que ensenyen a través de les postures de les figures. La idea principal era només fer tres figures, una per cada “solució”, però ens hem fixat que al món hi ha moltes persones i, per tant, moltes maneres de combatre el sense sentit de la vida. Per això hem volgut aprofundir les diferents emocions que comporten les tres maneres de combatre l’absurditat.
L'humà
Jan Salvadó, Marc Taurel, Carla Ibáñez i Alejandro Sánchez
Fang, pintura i figuretes de plàstic.
150x30x30cm
El nostre propòsit és que en l’obra es diferenciï el pensament i raonament humà del pensament animal. És a dir que els humans ja pensem i fem coses molt complexes, en canvi els animals tenen el pensament de supervivència (menjar, dormir i reproduir-se), i que realment no tenen un raonament per les coses, ho fan perquè és el que creuen convenient, no per cap raó (instint).L’obra està composta per una figura humana de ceràmica i uns animals de plàstic. L’humà és figuratiu, i les peces de diferents animals. Els animals estan pintats de color blanc, representant la simplicitat del seu pensament, mentrestant, l’humà està exposat amb diferents colors representant la complexitat que tenim i hem desenvolupat al llarg del temps.La figura humana està feta amb fang, de manera figurativa i amb una textura lleugerament aspra. Està exposat amb diferents colors repartits per tot el cos, simbolitzant la complexitat mental que hem anat desenvolupant al llarg del temps i que actualment tenim.Les peces d’animals estan fetes de plàstic, d’una textura llisa, pintades totes de blanc, un color que representa la simplicitat i la puresa, expressant el pensament i forma de vida que tenen els animals.La composició de l’obra està composta per la figura humana, col·locada a sobre d’una peanya, simbolitzant l’evolució que hem fet els humans i les peces d’animals col·locades en vertical en direcció a l’humà, donant a entendre que som més complexos i els animals no han aconseguit arribar a on estem nosaltres.