FONAMENTS ARTÍSTICS
2N BATX
UN MÓN COMÚ








IDEA
Ens hem plantejat crear una imatge que reculli els elements simbòlics que, per a nosaltres, sintetitzen el nostre món actual en algunes de les seves dimensions més rellevants.
I reflexionem com aquestes dimensions poden ser potenciades per a la construcció d’una societat més “humana”, és a dir, més justa, dialogant i col·laborativa.
Així, arribem a la conclusió que les dimensions són:
INTERCONNEXIÓ
CONSTRUCCIÓ
AUTOCONSCIÈNCIA
DEMOCRÀCIA
Per a fer-les visibles i convidar l’observador a reflexionar, escollim quines metàfores visuals són les més adients per a esdevenir símbols visuals.
Interconnexió XARXA
Construcció MÒDUL – FRAGMENT
Democràcia ORGANITZACIÓ ESPACIAL IGUALITÀRIA
Autoconsciència REFLEX
Ens adonem, però, que hi ha una certa ambigüitat tant en les dimensions com en els símbols visuals. Tot depèn de quina direcció pren l’acció humana. D’aquí que decidim convidar l’observador a participar tot escrivint a la superfícies de les peces els pensaments que decideixi compartir.
FORMA I ESPAI
Hem decidit que la instal·lació és el vehicle que millor pot reflectir les nostres idees i intencions i convidar l’observador a participar.
Partim del pla vertical de suport des del qual fem aparèixer dues superfícies semiesfèriques.
Creiem que l’abstracció és la forma que de manera més oberta pot acollir els símbols.
El tres primers símbols, xarxa, mòdul-fragment i organització espacial igualitària, troben una formalització natural sobre la superfície de les esferes. Hem construït la seva estructura a base de seccions planes modulars verticals sobre les quals construïm la pell (superfície) mitjançant els fragments també modulars. Tot plegat acaba generant una xarxa superficial igualitària.
Sobre aquesta superfície, decidim incorporar amb tipografia les paraules que hem utilitzat en el projecte perquè l'observador pugui establir les seves pròpies connexions entre les formes simbòliques i els conceptes.
MATÈRIA
En aquesta dimensió incorporem el quart símbol, el reflex. I ho fem mitjançant un material reflectant de plàstic que fragmentem per la construcció de la superfície.
GRANDÀRIA
A la nostra instal·lació és clau la relació amb el cos de l’observador. Per això situem les dues esferes a l’alçada de la seva mirada tot fent-li una invitació a sentir-se interpel·lat.
REFERENTS DE L’ART CONTEMPORANI
Hi ha una llarga tradició en la història de l’art d’artistes que han treballat i treballen amb elements simbòlics.
Per al nostre projecte hem partit de l’exemple de les cultures europees del Neolític. A les restes arqueològiques que ens han arribat observem una extensa utilització de símbols, sovint abstractes, que sintetitzaven la seva concepció del món i de la naturalesa humana.
En aquest sentit, ha estat clau el treball de l'arqueòloga Marija Gimbutas.
Pel que fa a l’art contemporani, ens ha interessat l’obra de Joan Miró per l’ús de simbologia amb una formalització a mig camí entre l’abstracció i la figuració.

Síntesi de simbologia del Neolític a Europa

Joan Miró. Paisatge català 1923-24
DIÀLEG AMB UNA OBRA DE L'MNAC
Ens ha interessat molt dialogar amb un disseny de trencadís de l’arquitecte Antoni Gaudí per al Parc Güell de Barcelona al voltant de 1903.
És sorprenent el poder evocador de les formes abstractes. Gaudí utilitza l'hexàgon i nosaltres la circumferència. Pel seu caràcter regular i simètric, són capaces de crear un món amb uns límits molt clars.
Dins d'aquest espai, Gaudí construeix uan xarxa abstracta mitjançant el fragment i els elements icònics entre figuratius i abstractes, tot creant ressonàncies simbòliques.
A diferència de Gaudí, nosaltres potenciem més clarament les lectures simbòliques per a incitar la interacció amb l'observador.

Antoni Gaudí. Peça de trencadís al Parc Güell 1903