PROJECTES ARTÍSTICS
1R BATX
APROPIACIONISMES
Els alumnes de la matèria de Projectes Artístics han fet una obra pictòrica basant-se en el procediment artístic de l'Apropiacionisme, en el qual l'autor/a, partir d'una obra d'art ja existent, crea una altra obra fent una versió personal de l'original. L'obra resultant és una nova interpretació del tema original amb una mirada molt personal. L'Apropiacionisme en aquestes obres s'ha fet de dues formes:
-
Agafant un o més elements del quadre original i col·locant-los en un context diferent inventat per l'alumnat.
-
Introduïnt un element o més, prèviament no existents, en l'obra original.
-
Canviant l'escena de l'obra original sense alterar-ne l'estructura original, tan sols fent desaparèixer un o més elements.
Amb aquesta sèrie d'opcions aquesta tècnica permet a l'alumnat aprofundir en el coneixement i la simbologia de l'obra escollida i establir un diàleg entre aquesta i la nova obra resultant, en forma de crítica, de denúncia o de relfexió a partir del tema original. La interpretació de l'obra apropiacionista creada conté molts matissos que provenen de la propia obra però també del coneixement de l'original, que acaba de configurar el seu misatge.
Les obres escollides per fer l'Apropiacionisme son obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya dins les sales d'art contemporàni que tracten el conflicte de la Guerra Civil Espanyola. El conflicte i la guerra explicats a través d'obra pictòrica, dibuix, disseny gràfic i escultura van permetre als alumnes veure què resta de la humanitat en els humans en moments de conflicte o com s'apel·la a la humanitat en situacions de patiment i terror. Cada alumne ha reflexionat a partir de la seva obra escollida lliurement, sobre els conceptes de conflicte i guerra, moments en els quals la humanitat trontolla.
Sant Poble, víctima de la gent de la Guerra.
Laia Pérez
Acrílic sobre tela 50x70cm
El tipus d’apropiacionisme realitzat és el de recontextualitzar, és a dir, que s’ha agafat un element del quadre original escollit i s’ha afegit en un context totalment diferent. En aquest cas, el quadre original és Santa Cultura màrtir del Feixisme d'Àngela Nebot Molada, pintat el 1937. En la meva obra s’ha agafat la dona i s’ha col·locat en una carnisseria per comptes d'una classe d'escola com en l'original. La raó per la qual s’ha recontextualitzat d’aquesta manera és per fer una metàfora d’una crítica a com és tractat el poble en la guerra. Els civils que són enviats a lluitar com trossos de carn que no serveixen per a res més. En l’obra s’aprecien diferents peces de carn penjades a l’esquerra: un pernil, fuet, salsitxes i trossos identificables. Sang per terra i les parets i la dona en un punt entre el mig i la dreta penjada, ensenyant com els líders violents que provoquen guerres veuen a les persones.Hi ha un contrast de color important que fa entendre la profunditat del quadre i a la vegada dona equilibri a la imatge.Els colors utilitzats són foscos, grisos, per fer la situació encara més tenebra.
Sense Títol
Roger Bru
Acrílic sobre tela 50x70cm
En la meva obra apropiacionista, he volgut actualitzar el missatge d'un cartell antic per reflectir la percepció moderna dels conflictes armats. A la part superior, he mantingut els tres soldats de l'obra original, però aquí simbolitzen els manifestants que defensen la pau en lloc de lluitar. La metralladora ha estat substituïda per una pancarta, que representa l'arma pacífica de la societat contra el govern. A la part inferior, he recreat el camp de batalla com pobles i ciutats innocents que són destruïts per les bombes. Aquestes bombes estan estilitzades com flors, una ironia visual que combina destrucció i pau, amb els colors verds i blaus de l'original.
L'Agonia de la cultura sota el jou del poder
Carla Ibáñez
Acrílic sobre tela 50x70cm
Aquesta obra utilitza apropiacionisme per representar la repressió de la cultura en un context de poder. La figura d’una màrtir en un espai polític suggereix una crítica a les institucions que controlen i censuren. L'obra convida a reflexionar sobre la vulnerabilitat de la llibertat cultural en mans de l’autoritat. En aquest cas, el quadre original és Santa Cultura màrtir del Feixisme d'Àngela Nebot Molada, pintat el 1937.
L’anàlisi formal d’aquesta obra destaca una composició en perspectiva central amb una estructura semicircular de seients que envolta la figura central, creant una atmosfera opressiva i una sensació de profunditat. Els colors vermells i marrons afegeixen tensió i simbolitzen poder o violència, mentre que la llum suau reforça la solitud de l’escena. La figura humana, vestida de blanc, contrasta amb els tons foscos i es troba en una postura de vulnerabilitat, suggerint innocència o martiri.
En l’aspecte conceptual, la figura al fons, aparentment ignorada, representa la marginació i invisibilitat davant el poder, com si la seva presència fos irrellevant. La seva postura evoca un sacrifici silenciós, simbolitzant la cultura o la llibertat sacrificada davant les estructures polítiques. Aquesta obra podria ser una crítica als sistemes de poder que jutgen i ignoren l’individu o la cultura, ressaltant la resistència solitària en un context hostil.
La crida a la Pau
Marc Taurel
Acrílic i carbonet sobre tela 50x70cm
Per aquesta obra vaig agafar tota l’obra original, la vaig redimensionar i vaig modificar elements importants amb l’objectiu de canviar el missatge original, afegint una crítica que va més enllà de l'original del senyor Gómez.
També vaig donar importància a elements que dins del cartell original no eren del tot rellevants, però òbviament amb una modificació, però també canviant la mida en vers de l'original, Igualment trobem un canvi en l’estil de pintura.
Anàlisi formal: En l’obra veiem que la figura és més petita a l'original, igual, veiem que les persones que hi ha darrere són més grans, també veiem un canvi en la part de la fàbrica on ara se situa una casa destrossada.
L’estil és més brut i es ressalta aquesta sensació d'inacabat o esbós, ja que trobem moltes parts fetes en carbonet, a més molts elements estan més simplificats amb l’objectiu de fer notar més envers l’obra original.
La tipografia és la mateixa, però el text canvia de manera que canvia el significat d’aquest.
De la mateixa manera trobem colors més diferents, la gamma de l'original és molt igual i cura, en canvi, en aquesta veiem més marró, groc, inclòs algun toc de taronja.
El fons és de les coses que més ressalten, ja que tenen un mix de colors, que creen un color indefinit i que treuen aquest toc de simplicitat i minimalista que té l’obra original.
Anàlisi conceptual: La majoria de la simbologia dels elements originals canvia.
Primer de tot: A la bandera posa “Peace”, vol dir pau en anglès, oh diu en anglès, ja que és la llengua universal i la pau ha de ser universal, per a tothom.
La massificació que trobem en la part inferior són animes, gent que perd la vida per conflictes polítics, hi ha de totes les edats generes i formes, critica el fet que perquè volem enviar a gent només per fer morir a més.
La casa que substitueix a la fàbrica qüestiona el fet que perquè volem fabricar i fabricar perquè al final ens quedem sense llar o sense familiars, pot sonar agressiu, però és un dels objectius d’aquesta obra, a més fent referència al fet que el que més guanya, són les fàbriques d’armes o suplements armamentístics, que sempre estan presents en els conflictes armats.
Reduir la mida de la persona que porta la bandera significa que a vegades són més grans les coses que ens fan creure, que les que en realitat són importants.
De la mateixa manera, les lletres inacabades i brutes fan referència a haver arrancat les lletres de l’Opinió per mostrar el que en realitat volem tots.
Aquesta obra no va dirigida en cap conflicte en concret, només critica el mal que fan els conflictes, i la mentalitat que haurien de tenir la majoria de persones que fan accions per començar o provocar guerres, com poden ser grups terroristes o líders polítics, sense oblidar-nos de les fàbriques de compliments armamentístics que són els que més es lucren.
Atrapats entre Somnis i Realitats: El Compromís dels Joves
Alejandro Sánchez
Acrílic sobre tela 50x70cm
Amb aquesta obra volia expressar que els joves d’avui dia molts d’ells es senten atrapats pels estàndards que han de complir o la pressió que senten per haver de complir expectatives d’altra gent, ell com a jove creu que a vegades les famílies o la gent espera massa d’ells, i això els hi fa sentir-se en compromís.
La composició de l'obra probablement és centra en la figura del jove, que pot presentar en una postura de defensa.
El contrast entre els colors càlids i freds podria reforçar la tensió entre la figura del camperol i la figura autoritat que representa la gent que espera massa dels joves.
La serp que està enrolada al braç del jove és un element central que no representa només la defensa dels joves, sinó també una crida per les famílies que no deixen ser com vulguin als seus fills.
En aquest cas, s'ha partit del cartell de Josep Renau anomenat Campesino, defiende con las armas al Govierno que te dió la tierra, del 1936.
Vol ser una crida a totes les famílies que tinguin en compte els somnis dels seus fills, de no exigir-los tant, perquè es poden sentir pressionats.
En canvi de posar un camperol ha posat a un jove actual que aixeca el braç com el camperol, però en canvi de tenir una arma ha posat a la serp, escrivint-li a la pell aquestes paraules: estàndards, pressió social i compromís.
L'humiliació racista
Jan Salvadó
Acrílic sobre tela 50x70cm
He apropiat l'obra Afusellaments a la plaça de toros de Badajoz de Martí Bas, del 1937. Volia donar a entendre que la gent negra està sotmesa a algun tipus d’humiliació sempre. Hi ha gent que els tracta de manera despectiva o insultant-los o amb menys “drets” que les persones “blanques” només per ser com són.
Al final vull que la gent entengui que per fora tots som diferents, però per dins, tots som iguals i això es el que importa.
El color d’aquesta obra està separats en parts. Per una part té els murs i el terra (el fons), d’un color més clar per destacar més els altres més foscos.
La gent que jutja (a la dreta), està d’un color més fosc donant a veure el mal que fan i que el que fan no es de bones persones.
Els jutjats (els dos homes i una dona negra), estan pintats amb un color marró, que seria el color de la seva pell, i amb un negre per les ombres de la llum.
La composició de l’obra és clara i concisa, perquè s’entengui fàcilment. Les persones al mig dibuixades d’una mida més gran per captar l’atenció de l’espectador. Estan en posicions de rendició, tothom els mira i ja no saben que fer. El públic, estan tots junts a les grades de l’estadi per menysprear-los. Els estan senyalant i criticant despectivament, a través d’uns murs que els separen.
Les figures de l’obra son desproporcionades. Les persones negres són més grans del que realment serien, comparades amb els murs. Les persones del públic estan més proporcionades.
Bombardeig d'interessos
Clara Gálvez
Pigment, carbonet i tinta sobre paper, 50x70cm
Aquesta obra, com l'original, té una absència de colors. Està composta de tons blanc i negres contrastats estre si donant un to de tenebrositat i obscuritat a l'obra.
L'acció pasa en un descampat, on al fons es pot visualitzar un camp de vinyes i més al fons hi ha unes muntanyes. El quadre es divideix en tres parts. El primer pla situat a la part inferior dreta , on destaquen dues figures, el pare amb el seu fill en braços i la mare vista al darrere, tots dos corrents desesperats per salvar-se. Al segon pla, ocupant la part inferior del quadre, estan tots els cossos morts a terra, també trobem dos homes, un arrossegant-se i un altre a punt per caure's a terra. I la tercera part i no menys important, són els avions tirant bombes, que ocupen tota la part superior de la pintura. L'avió més gran, tot pintat de tons foscos, està impotent i amenaçant sobre els caps de les persones fugitives, i a les finestres que té aquest avió s'entreveuen unes figures en la penombra, observant culpables tot el desastre.
Aquestes figures tenen un significat simbòlic, en total hi ha tres figures. El diable: representa el mal i la injustícia de les guerres, on normalment sofreixen els innocents. El dollar, el gran culpable de totes les guerres, el que tothom desitja en aquest món capitalista on els diners ho són tot i pel que tothom es baralla. I l'euro, igual que el dollar, és el culpable de moltes guerres injustes arreu del món.
A part d'aquestes figures, a la part superior dreta, es veu que en una bomba que cau posa gravades les inicial dels Estats Units. Per a mi aquest país és el gran culpable de totes les guerres, no hi ha cap guerra on no s'hagui postat els Estats Units. Diguem que els Estats Units, i en general la humanitat, ha descobert un nou vici, el vici als diners, a voler més més i més i mai parar de voler més. L'acumulació de diners, és a dir, l'acumulació de poder, perquè en el fons, qui té més diners és qui té el control del món. I això és el que provoca les guerres. A vegades són tan grans els interessos econòmics que hi ha darrere, que no els fa res inventar-se una guerra, on moren milers de persones, per aconseguir el que ells volen. Hem arribat a un punt en què una vida humana es pot comparar amb els diners.