Mariona
Título: Autoretrat.
Acrílic sobre tela i collage.
72cmX54cm
Hem escollit l’autoretrat de Lluïsa Vidal, pintat el 1899, oli sobre fusta, que es troba a la Sala 040.1, per treballar el concepte proposat de l’hominització a la humanització.
I ho hem fet perquè el pinzell i la paleta simbolitzen la identitat de la dona com a artista, reivindicant el seu paper creatiu. La mirada directa transmet confiança i autoreflexió, trencant amb la típica passivitat sovint associada a les dones en l’art, en la seva funció de model. La seva postura transmet orgull pel seu ofici, en un context històric en què les dones artistes lluitaven per ser reconegudes. Si l’obra original pertany a un moment en què les dones artistes no eren habitualment reconegudes, l’autoretrat actua com una afirmació de la seva presència al món de l’art.
La reinterpretació que proposem canvia la paleta de pintura per un full de paper, i el pinzell per una ploma d'escriure.
Per tant, abordem la importància de l'escriptura com a saber que ens fa humans. L’escriptura és un fet que des de fa milers d’anys ens ha estat acompanyant en tot moment i que gràcies als escrits que hem trobat i desxifrat sabem com era els abans i l'ara. A l'inici tota l'escriptura era pintura, es relataven els fets amb dibuixos i amb el temps es van anar inventant una sèrie de jeroglífics i símbols que representaven el que volien expressar amb paraules, els idiomes que avui coneixem.
La meva obra tracta sobre l'evolució dels humans, amb l'escriptura com a eix principal. Des dels seus inicis, l'escriptura ha estat una eina fonamental que no només ha documentat la nostra història, sinó que també ha esdevingut la manera en què ens entenem a nosaltres mateixos i al món, i ens projectem al futur. L'escriptura ha actuat com un pont que connecta el passat amb el present permetent revelar-nos la trajectòria de les civilitzacions, les seves idees i els seus valors.
Però també és important recordar el paper fonamental de les dones en aquesta història.
En moltes cultures antigues, les dones eren les que administraven el coneixement, el patrimoni, la transmissió oral i escrita dels costums i tradicions. Malgrat que sovint han estat invisibilitzades, les dones han estat figures clau en el desenvolupament de la nostra memòria col·lectiva.
Per aquest motiu, he decidit crear una obra artística sobre l'escriptura que es concreta en un autoretrat femení escrivint. Aquesta obra vol reivindicar, no només el poder de l'escriptura com a mitjà de transformació, sinó també l’aportació de les dones com a guardianes del saber i de la creació al llarg de la història.
Amb aquesta peça, espero valorar tant la importància de l’acte d’escriure com el paper fonamental de la dona en la construcció del nostre llegat cultural.
Alexandra
Títol: El biombo de les emocions. Biombo, papers translúcids I teles negres.
Instal·lació.
Prisma de de 3 metres d'alçada i metre d'alçada.
La peça escollida ha estat el vitrall de tríptic de nom “El gorg blau” de l’artista Joaquim Mir amb data de creació el 1911. Aquest vitrall mesura 222 x 294 cm i està ubicat a la Sala 061.
Pensem que en el procés de l'hominització a la humanització, tema entorn el que gira la nostra recerca artística, la presència de les emocions i la construcció dels sentiments ha estat cabdal. A títol de reflexió els animals tenen emocions, però la capacitat de construir sentiments és humana.
Es parteix d’aquest concepte i del desig de treballar amb el color i la llum relacionada amb els sentiments i les emocions.
Per això s’escull un vitrall per apropiar-nos de l’obra i reinterpretar-la. Però de manera que es pugui entrar i veure els colors de dins cap a fora, emulant les emocions i sentiment que portem dins i els que ens permeten veure el món.
El tema tècnic es resol amb un plafó recobert de papers translúcids de colors que genera un espai interior practicable, recobert amb unes teles negres amb forat estratègic que permeten entrar la llum de l’exterior.
L’obra original ens va impactar sobretot per la potència dels colors del vitrall que dibuixen la imatge idealitzada del paratge del Gorg Blau, que Joaquim Mir hauria conegut durant la seva decisiva estada a Mallorca, entre 1900 i 1904.
La sensació d’interior, calma i reflexió a partir de treballar amb el color i la llum és l’experiència que esperem que visquin tots els participants a entrar dins del biombo d’emocions.
Poppy
Títol: El poder de la lectura
Suport de fusta, pàgines de llibres i acrílic.
60 cmX120cm
L’obra Repassant l’àlbum de Josep Duran oli sobre tela pintada cap al 1872, mostra una escena tranquil·la i quotidiana en un interior elegant. La protagonista és una dona que està asseguda en una chaise longue llegint un llibre.
La meva interpretació, Repassant l’àlbum de Josep Duran, representa el pas de l’hominització a la humanització, simbolitzat per la dona i el llibre. La figura femenina no només està en repòs, sinó que es dedica a una activitat intel·lectual com la lectura, un gest que reflecteix la capacitat humana de reflexionar, aprendre i connectar amb idees més enllà del seu entorn immediat. La dona és una metàfora de l’evolució cap a la humanitat plena, ja que el llibre esdevé una eina de cultura i introspecció que transcendeix la simple supervivència biològica.
L’ambient tranquil i càlid que l’envolta reforça aquesta connexió amb l’essència humana: la recerca de moments personals per pensar i créixer.
Volia representar una dona immersa en la lectura, pel fet que el llibre simbolitza el pas de l’hominització a la humanització. Crec que reflecteix perfectament la connexió entre l’escriptura, el coneixement i la capacitat humana d’aprendre i evolucionar, tot en un moment de calma i intimitat.
Ariadna
Títol: El cor, les flors
Acrílic damunt de tela. 86cmx60cm
L'obra representada és de Francesc Lacoma Fontanet i està ubicada a Sala 037. Pintura oli sobre tela, del 1805, presenta un magnífic ram de flors de considerables dimensions, 117 x 89,5 cm.
En el procés de donar la resposta a què ens fa humans he pensat que el cultiu de les flors i els sentiments i emocions associades a elles, és un element cabdal.
Els animals no interpreten els sentiments associats a les flors, ni les cultiven.
Per explicar aquesta idea he substituït el ram per un cor, fent una metàfora visual, amb un fort contrast de color. I per fer referència a la humanització he emprat la tècnica de la costura i he brodat tres flors. La tecnologia també ens fa humans i el fet de cosir va ser una gran revolució tecnològica en el seu moment.
Gina
Títol: Raonament i color, Mosaic.
Tècnica mixta. 60cmX50cm
Què ens fa ser humans? És la pregunta que ens vam fer abans de començar el projecte. Personalment, penso que el raonament és l'única cosa pel que destaquem els humans, ja que un animal no té una capacitat de raonar a l’hora de fer certes coses o no.
He escollit L'obra de Gaspar Homar, Josep Pey, Antoni Serra i Joan Carreras, mosaics decoratius de la Casa Lleó Morera, perquè penso que utilitza una tècnica molt innovadora, on hi ha uns colors molt variats i on es crea una harmonia entre ells.
El fet que tingui persones, crec que podria representar bastant bé el concepte que vull expressar en aquest cas com els humans raonen segons el color.
Veiem el color igual que els animals, però nosaltres el raonem, el pensem, l'interpretem i el construïm culturalment.
Per tant, la proposta el que fa és un exercici on el mosaic transforma l'escena del pícnic, i els protagonistes són els colors i com els interpretem.
Adriana
Títol: Assemblatge, robot i màquina
Assamblatge, 150cmx40cm
La pintura de Francesc Todó García, titulada màquina de llaurar ens ha donat una resposta clara a la pregunta que ens plantejàvem en aquest projecte, què ens fa humans?
La tecnologia ens ha acompanyat des de sempre i ens ha fet evolucionar com a espècie.
De la pedra de molí, a la màquina de llaurar, a la revolució digital i, ara, la intel·ligència artificial.
Per això hem decidit transformar el quadre, i alguns dels seus elements més rellevants, en una escultura assemblatge damunt d'un maniquí que representa la humanitat robotitzada, o una mica robotitzada.
Aquesta tecnologia que ens fa humans també pot acabar deshumanitzant-nos.
Martina
Títol: El ball
Collage i acrílic damunt de tela. 53cmx72cm
L’obra que he escollit per treballar el concepte es titula “sofà amb vitrines laterals i panell de marqueteria «La sardana»” i va ser creada per Gaspar Homar. L’obra es va crear el 1903 i utilitza diverses tècniques, ja que és un moble. Els materials són fusta de xicranda i llimoner amb marqueteria de xicranda, mansònia, roure, banús, sicòmor, boix, cirerer i freixe d'Hongria, talla en baix relleu, aplicacions de metall i nacre, vidre emplomat i bisellat i tapisseria. Les mesures són 240 x 255,5 x 68 cm i està ubicada a la sala 058.
Aquest moble mostra l’estil modernista català, que es fixava molt en la natura i en fer que els objectes bonics també fossin útils. El panell amb la sardana representa la cultura catalana, ja que és un ball tradicional que simbolitza la unió i el treball en equip. Això dona al moble un significat més profund, perquè no és només una peça decorativa, sinó que també explica una història sobre les tradicions catalanes. Així, aquesta peça reflecteix una barreja de cultura, tradició i una vida elegant.
He escollit aquesta obra perquè m'agrada molt com aquest moble no és només útil, per seure-hi o guardar objectes, sinó que també explica una història i connecta amb la cultura catalana a través de La sardana. És una peça que representa la identitat, i això em sembla molt interessant perquè no només és un moble, sinó també un símbol cultural.
Relaciono aquesta obra amb el concepte d’humanització perquè és una obra que ens mostra com era part de la cultura abans, no només amb l’estil de ball, sinó amb l’estètica, la moda, el paisatge, les tècniques de pintura… El que he fet ha sigut substituir parts del quadre modernitzant-lo.
Per exemple, avui en dia ens reunim amb els amics per a sortir de festa, en comptes d'anar a balls o esdeveniments d’aquest estil. A més a més, he utilitzat el collage amb fotos que és una tècnica més moderna. Els artistes no van fer només un sofà qualsevol, sinó una peça que transmet emocions, valors i un vincle amb la comunitat. A través de la sardana veiem la importància de la unió entre les persones i la celebració de la vida col·lectiva.
Mar
Títol: L’aliment
Collage i acrílic damunt de tela. 60cmx50cm
Hem escollit el quadre, Jove pagesa, de Josep Serra Porson. Es tracta d'un oli sobre tela pintat el 1859.
He escollit aquesta obra, ja que explica com l’agricultura no només va transformar la manera com obtenim els aliments, sinó que també va establir les bases per a la civilització humana tal com la coneixem en l’actualitat. Va ser el punt d'inflexió que ens va permetre evolucionar més enllà de la simple supervivència i construir societats complexes a escala cultural.
Així doncs, el quadre no només retrata una escena rural, sinó que la transforma en una metàfora del vincle humà amb la terra, la gratitud pel treball i la subsistència, i el paper central de la dona en la vida quotidiana tradicional. A través de l’atenció al detall i el simbolisme del pa, l’artista convida l’espectador a reflexionar sobre valors universals com l’esforç, la humilitat i l’harmonia amb la natura.
La reinterpretació que faig de l'obra representa a la mateixa jove pagesa, però modificant el fons amb imatges de carrers de grans ciutats de l’actualitat, volent ensenyar l’evolució que hem tingut. Abans obteníem el menjar de l’agricultura de forma directa i ara el circuit és més llarg. Però, malgrat les diferències, el que ens fa humans és la capacitat d'obtenir menjar mitjançant el cultiu, aspecte que ens diferencia de la gran majoria dels animals.