Peça 17

En primer lloc, com tots els altres alumnes se’ns va plantejar la proposta de fer un projecte vinculat a les obres exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Mnac). Se’ns van donar unes premisses que feien referència a 4 conceptes a escollir. Aquests eren amor, plaer, satisfacció i atracció, tots ells amb un significat que els relaciona.

 

En el nostre cas, vam decidir anar junts, i el primer que vam fer el dia que vam anar a visitar el museu (27/3) va ser fixar-nos en aquelles obres que més ens suggerien, o inclús ens transmetien algun dels quatre temes.

 

A mi em va sobtar una obra de Santiago Rusiñol titulada “Una romança”, en la qual hi havia una escena on hi eren presents una noia tocant el piano i un senyor mirant-la. Es podia interpretar com que estava sent atret per la música que produïa o per la noia. Vaig pensar que podia fer una obra que jugués amb aquesta dualitat d’atraccions, doncs a mi m’agrada molt la música i sento molta tracció per ella, la qual cosa em va fer decantar-me pel tema d’atracció.

 

A mi em va sobtar molt una obra de Ramon Casas, un carbó simple però amb molta expressivitat. Es tracta d’un home amb barret, amb indumentària antiga, porta tratje, mira a algú darrere de l’espectador. Té un posat seriòs i interessant. Vaig pensar que es podia combinar bastant bé amb el quadre de Rusiñol. Deixava clar la habilitat tècnica amb aquesta tècnica seca.

 

Junts vam pensar en com relacionar la música amb l’atracció. Vam voler utilitzar la mirada del personatge de l’obra de Ramon Casas i la música que acompanya el quadre de Santiago Rusiñol. Vam arribar a la conclusió que podíem establir una comparació entre el violoncel i el cos i les corbes d’una dona, inspirant-nos també amb l’obra de Man Ray en què convertia l’esquena d’una dona amb un violoncel. Tot unit ens va donar la possibilitat de crear una escena on situar un violoncel recolzat a la paret i un home que se’l mirés.

 

A més, vam decidir crear un projecte on poguéssim utilitzar quatre tècniques diferents per tal d’experimentar el màxim possible els últims dies de curs amb l’últim projecte important del Batxillerat. Així doncs, ens va motivar crear la mateixa escena amb acrílic, imitant l’estil i la pinzellada de Van Gogh, amb calibrat, amb carbó i per últim amb tempera, intentant inspirant-nos amb Warhol, però amb un toc personal, ja que vam deixar petites zones en blanc.

 

El nostre procés de creació ha consistit en 10 hores gairebé. Vàrem repartir-nos la feina, per la qual cosa el Dídac va fer el dibuix amb tempera i el carbonet i jo el Van Gogh i el calibrat, tot i que en aquest últim vaig necessitar la seva ajuda, ja que havíem d’acabar i jo havia estat massa temps amb l’acrílic, mentre que ell ja havia acabat. Tot i així, personalment vaig practicar la tècnica del calibrat, que només havia utilitzat un cop l’any passat. Com hem dit, vam combinar 4 tècniques diferents per tal de complicar una mica més el treball, la composició és simple estable i transmet tranquil·litat, mentre que la tensió s’intenta aconseguir amb la mirada de l’home. Depenent el dibuix trobem diferents cromatismes. No obstant, en el cas del carbó i el calibrat la tècnica és monocroma, a diferència dels altres dos, per la qual cosa també vam jugar amb aquesta paradoxa. A més, també coincideix amb una obra de tècnica seca i tres de tècnica humida. En el cas de la imitació de Van Gogh, el cromatisme equilibra la imatge, ja que hi ha gairebé el mateix domini de gamma càlida com de gamma freda, compensat entre les figures i el fons, pintat amb diverses tonalitats. Els colors són modelats, intenten crear relleu deixant gruixos de pintura sobre el paper. La característica d’aquesta pintura és la pinzellada solta que s’ha intentat aconseguir. En el cas de la pintura feta amb tempera, passa una mica el mateix, hi ha cert equilibri aconseguit amb els colors càlids i freds. No obstant, a diferència de l’anterior dibuix comentat, aquí hi ha presència del negre, que neutralitza l’obra. Els colors són plans, no donen sensació de relleu. En quan a interpretacions, en el nostre cas interpretem que aquesta atracció pot ser intel·lectual, donada per la música, o en aquest cas l’instrument que es mira l’home, o corporal o física, donada per la comparació que fa el senyor amb el cos d’una dona.

 

 

Finalment vam obtenir aquest resultat, fent referència a la repetició aconseguida amb moviments com el Pop Art. Per tant doncs, ens sentim molt orgullosos del nostre resultat final, amb el qual hem gaudit, après, practicat noves tècniques i superat les adversitats que han pogut aparèixer. Per acabar, vam decidir titular la nostra obra “Abstracte d’atracció”, del qual es poden obtenir diverses interpretacions.