Escola Garbí Pere Vergés · Esplugues i Badalona
2018·2019
Amb la col·laboració del MNAC 

Peça 3

Ana Llobet i Mireia Marín

Som conscients de com ens afecten relats autoritzats que el poder crea sobre la nostra identitat-sexualitat?

BASAT EN

La familia

Ismael Smith

1910

Avui en dia ens trobem envoltats de missatges a través dels mitjans de comunicació, els anuncis publicitaris, les xarxes socials les pel·lícules o el propi govern. Aquests ens afecten a la nostra forma de pensar, actuar, vestir i inclús a la nostra identitat sexual.

 

Al llarg de molts anys hem pogut veure com ens han bombardejat amb representacions de famílies que encaixen en el sistema cisheteropatriarcat. Amb la creació d’aquesta obra hem volgut trencar amb tots aquest esteriotips. A través de Louise Bourgeoise. La obra que hem triat de Bourgeoise es diu “Arco de la histeria”. Aquesta obra té com a principal característica la deformació expressiva del cos humà, ja que la forma en la que està col•locat no és una posició natural, també podem veure l’agressivitat que transmet a partir de la posició i l’absència del cap. Contràriament, nosaltres hem agafat la mateixa posició però no l’hem fet tant agressiva ja que hem representat els tres cossos formant la unió de les tres figures com la unió d’una família.

En la pintura “La família” podem veure la representació de la família ideal, la qual encaixa perfectament dins del sistema creat per la societat actual. Per això, hem volgut representar les tres figures principals del quadre de “La família” a través de tres cossos deformats i entrellaçats creats amb plàstic transparent.

 

Hem volgut plasmar la repressió emocional i psicologia que suposa sentir-se reclòs en un cos o identitat sexual que no pertoca al cos de la persona. Les figures representen l’ànima de la persona, la qual té un pensament totalment diferent al que projecta a la societat, s’emmascara per poder mostrar una persona que encaixi en el sistema cisheteropatriarcat. Per això, a través de la deformació del cos amb formes voluptuoses i asimètriques que es recargolen unides entre elles,  formem una figura poc estàtica fluïda amb uns equilibris inestables. Així donem a entendre com el cos realment es sent i com es podria sentir si no existissin totes aquestes idees preconcebudes. Es una forma de representar les dificultats d'expressió que existeix en l'actualitat, i com per molt que les famílies sempre estiguin unides, molts cops la incomunicació familiar suma a la creació de prejudicis i a la no expressió.

..

1/1
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now