EL COS SENSE CULPA
Peça 9
Atracció tendre (Barcelona 2019)
El tema de la nostra obra fotogràfica titulada Atracció Tendre és l’atracció, com bé diu el títol. Les autores de l’obra som la Carmen Aznar, la Patricia Gassó i la Carla Torres. Aquesta obra forma part d’un projecte que realitzen les escoles Garbí Pere Vergés juntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
El projecte consisteix a fer, per grups o individualment, una obra artística, inspirada en una o més obres exposades al MNAC dins la col·lecció d’Art Modern, i basada en el tema escollit i treballat amb anterioritat de l’amor, l’atracció, el plaer i la satisfacció.
La nostra obra està inspirada en diferents obres exposades. Principalment i la què ens va ajudar a començar a pensar en la nostra pròpia obra va ser l’obra “Estudio para un retrato de Isabel II presentando al príncipe Alfonso”. Aquesta escultura de terracota es va fer a Barcelona l’any 1860 per Agapit Vallmitjana Barbany.
És una escultura de mida petita; 44,5 x 16 x 21 cm. El tema és la figura humana. Com bé diu el títol de l’obra, aquest era un estudi per a fer més tard la figura completa de marbre i de mides molt més grans; 203 x 123 x 116 cm.
Una de les altres obres en la que vam inspirar la nostra, és Corset Le Furet, de Leonetto Capiello. Considerem que aquesta és una obra que pot transmetre insinuació o inclús seducció. Nosaltres considerem que tant la insinuació com la seducció formen part de l’atracció, i hem volgut també representar això en la nostra obra mitjançant les cintes vermelles.
.jpg)
El títol de la nostra obra és Atracció Tendre. Hem decidit anomenar aquesta obra així, ja que, el tema principal de l’obra és l’atracció, a més hem considerat que les mirades de les dues persones que apareixen transmeten tendresa i estima.
Procés
El procés que hem seguit per crear aquesta obra ha estat molt llarg. Per començar vam proposar temes i seguidament vam triar un dels temes proposats. Un cop escollit el tema (amor, atracció, satisfacció i plaer), vam treballar-lo amb relació a les obres exposades al MNAC, per finalment fer una visita al museu i poder veure aquestes obres en directe. Va ser al museu on vam decidir quina obra fer, en quines inspirar-nos i la organització de la feina per poder crear-la.
Un cop triat tot el que faríem vam començar el projecte a l’escola. Per poder fer la fotografia, primer vam fer les escultures amb fang; vam començar a fer una escultura molt petita i vam decidir fer-la més gran i per separat, és a dir, fer dues escultures que formessin una parella.
En acabar, vam fer la fotografia, vam preparar tot l’escenari; tela negra pel fons i focus. Un cop això va estar preparat vam anar a buscar els model; la Carla Puente i el Pol Mas, i vam fer la fotografia.
La vam editar i vam fer aquest comentari per poder així finalitzar el projecte.
Anàlisi denotatiu
Imatge cromàtica, en format vertical i pla americà de les dues persones que apareixen en segon pla. El fons de la imatge és negre, les dues persones, un noi (a l’esquerra de la imatge) i una noia (a la dreta de la imatge) s’estan mirant. Els dos porten dessuadores fosques i ell també porta ulleres. El noi és una mica més alt que la noia.
Davant seu i en primer pla es troben dues figures de fang de color natural, també representen a un noi i a una noia. Les figures estan lligades amb una cinta vermella. El color vermell de la cinta destaca sobre els tons foscos de la resta de la imatge.
A la part inferior de la fotografia i al centre, escrit amb groc, es troba la paraula “atracció”.
L'estructura compositiva de la imatge és senzilla, tant la estàtua en primer pla, com la parella, en segon, formen dos òvals.
El color que més destaca, com ja s’ha dit abans és el vermell de la cinta, cosa que fa que les dues estàtues siguin també el centre d’atenció de la imatge. Si parlem de la il·luminació de la imatge aquesta sembla ser unidireccional i frontal, provinent d’un focus. Formant les ombres de les cintes sobre les estàtues.
Anàlisi connotatiu
Aquesta imatge és original (no estereotipada) i té una funció emotiva. Pretén emocionar i transmetre sensació d’amor, però sobretot d’atracció. Les dues estàtues del davant representen la parella del darrera, són la metàfora de la relació de les dues persones del segon pla.
Les cintes representen la unió entre aquestes dues persones, el color vermell, considerat el color de la passió, el desig i l’atracció, no fa més que reforçar la idea d’atracció que transmeten les mirades del noi i la noia. A més els dos també estan somrient, indicant així que el que veuen els agrada i els atrau.
